Resultats de la cerca
Es mostren 114269 resultats
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
bedoll nan

Bedoll nan
Niccolò Caranti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust, de la família de les betulàcies, d’uns 30-50 cm d’alçada, de fulles molt petites, circulars, i branquillons tomentosos, que creix a les torberes i sorres d’origen glacial, a les zones fredes d’Europa septentrional i d’altres terres que envolten l’Àrtic.
Arriba als Alps i a les muntanyes de l’Alvèrnia, però no ateny al Pirineu
turc | turca
Història
Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…
lluita integrada
Agronomia
Combinació de les lluites biològica i química per al control d’organismes perjudicials.
Cada cop es tendeix més a considerar-la com una estratègia de control que prioritza el maneig de factors naturals de regulació de les poblacions perjudicials, i utilitza pesticides selectius només com a última barrera defensiva
claveguera

Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
bifurcació
Matemàtiques
En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions.
Aquest valor crític de λrep el nom de punt de bifurcació La teoria de la bifurcació estudia l’estructura de les solucions de f υ,λ=0 com a funció del paràmetre λ, on f és una aplicació no lineal definida quan υ pertany a V V és un subconjunt d’un espai funcional Els fenòmens de bifurcació tenen un paper important en casos de vinclament de barres o plaques minses, canvi de règim en el moviment dels fluids, cinètica de les reaccions químiques i, en general, en tots els aspectes de la natura en la descripció matemàtica dels quals intervé de manera rellevant la grandària de certs…
elàter
Botànica
Cadascuna de les fibres amb engruiximents helicoides que hi ha en les càpsules d’algunes hepàtiques, barrejades amb les espores, a la projecció i dispersió de les quals coadjuven.
camena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia romana, cadascuna de les nimfes de les fonts, identificades aviat amb les muses gregues; les camenes eren adorades en un bosc prop de la porta Capena.