Resultats de la cerca

Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de cadascú És una…

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada…

Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…

Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de…

S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més completa del…

Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a posar fi al…

Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria…

Presidí diverses vegades l’Acadèmia Calassància, així com la seva secció de publicacions Llicenciat en dret i doctor en història, fou catedràtic de psicologia 1914 a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona El 1913 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Amb Lluís Segalà edità des del 1910 una biblioteca de clàssics grecs i llatins amb finalitats docents Entre els seus treballs cal esmentar La Història i la llengua catalana fins al regnat de Jaume I 1898, Rubió y Ors, historiador 1899, Las ideas del gobierno sustentadas por santo Tomás de Aquino apoyan el regionalismo 1899…

Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la…