Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
Urmella
Poble
Poble (1.250 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És situat a la dreta del torrent d’Urmella , afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella 2 535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero, que s’uneix al seu collector prop de Castilló de Sos De la seva parròquia Sant Just, que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins Formà un municipi del qual depenia la quadra de les Fades, agregat al segle XIX al d’Arassant En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d'Orema
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra en el…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
Sessué
Sessué
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, en el seu sector més baix.
El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera Amb el…
pic d’Aneto

El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al fons, al centre
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb…
Sant Miquel d’Avi (Seira)
Art romànic
Situació Petita capella del nucli d’Avi amb un airós campanar d’espadanya de dos ulls ECSA - J Boix L’església de Sant Miquel és al petit llogaret d’Avi, situat a l’esquerra de l’Éssera, davant Seira, en un dels contraforts de la serra de Sant Joan Mapa 31-10 212 Situació 31TBH888055 Per a anar-hi partint de Campo, cal seguir la carretera C-139 en direcció a Benasc fins a l’altura de la colònia dita “la Catalana” des d’aquí surt un camí que al cap d’uns 2 km de recorregut porta fins al poble d’Avi JAA-MLIR Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil…
Sant Pere del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble del Ru, que és situat a la riba dreta de l’Éssera, al sud-oest de Castilló Mapa 31-9 179 Situació 31TBH929092 El Ru és al costat de la carretera C-139 de Graus a Benasc, abans d’arribar a Castilló JBP-JAA Història Façana de ponent de l’església, molt transformada, igual que la resta de l’edifici ECSA - JAAdell L’anomenat fals cinquè de Lavaix conté l’ auctoritas del comte i marquès Asnar, concedida vers l’any 850 a petició de l’abat Trasoad de Santa Maria de Lavaix, en la qual donà al cenobi la villa anomenada…
el Pui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pui) del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la vall de Benasc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina