Resultats de la cerca

Deixeble de Louis Persinger, perfeccionà la seva tècnica amb Michel Piastros, Paul Stassevitch i Georg Kulenkampff Debutà a deu anys a la seva ciutat natal amb un espectacular programa, que incloïa els concerts de F Mendelssohn, H Wieniawski i C Saint-Saëns El 1929 actuà al Carnegie Hall de Nova York i el 1932 feu la primera gira de concerts per Europa Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, retornà a la seva activitat de concertista Impartí classes a la Universitat d’Indiana, la Juilliard School de Nova York i la Universitat de Michigan Fixà la seva residència a Salzburg, on fou…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…

El 1972 ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de Gérard Jarry i on al cap de quatre anys es diplomà amb primers premis en violí i música de cambra El 1986 es presentà al Festival de Lucerna amb la Filharmònica Txeca dirigida per V Neumann Aquell mateix any fou distingit amb el primer premi del Concurs Cajkovskij de Moscou El 1987 debutà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de la ciutat dirigida per Jeffrey Tate, i realitzà una gira per diversos festivals europeus amb l’Orquestra Nacional de França i L Maazel Aquest fou l’inici d’una llarga successió de concerts amb algunes de les…

Estudià les primeres lliçons de violí amb la seva mare, i posteriorment fou alumna de George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys, i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per G Pierné Es perfeccionà amb Carl Flesch a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del Concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional amb diverses gires de concerts, interrompudes durant la Segona Guerra Mundial El 1943 F Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la guerra Morí en un…

La principal formació fou, però, la berlinesa, en la qual Joseph Joachim 1869-1907 fou el primer violí Ernst Schiever 1869-70, Heinrich de Ahna 1871-92, Johann Kruse 1892-97 i Karol Halir 1897-1907 ocuparen successivament el lloc de segon violí Heinrich de Ahna 1869-70, Eduard Rappoldi 1871-77, Emmanuel Wirth 1877-1906 i Karl Klinger 1906-07, el de viola, i Wilhelm Müller 1869-79 i Robert Hausmann 1879-1907, el de violoncel Amb totes quatre formacions, Joachim interpretà, en diverses ocasions, la integral dels quartets de L van Beethoven Així mateix, estrenà obres de J Brahms, L Cherubini, E…

Estudià literatura a la Sorbona i música privadament L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America" Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic R Strauss , 1949 J Brahms , 1955 F Liszt , 1960 H Wolf , 1967 La musique allemande , 1967 Webern , 1969, fou un…

Estudià història amb E Hanslick i teoria de la música amb G Nottebohm a la Universitat de Viena Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times" Destacà en la investigació sobre músics, especialment F Schubert i L van Beethoven S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert Leipzig, 1884-97, amb la qual obtingué el doctorat…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…

Ha estat un dels grans pianistes dels anys a cavall entre el segle XIX i el XX Estudià piano amb Nikolaj Rubinstein a Moscou i, posteriorment, amb L Deppe i Franz Liszt a Weimar L’any 1882 inicià la seva trajectòria com a pianista, que es perllongà fins el 1936 i que alternà amb la docència Entre el 1901 i el 1907 fou director de la Meisterschule für Klavierspiel de l’Acadèmia Imperial de Viena Més tard s’establí a Dresden, on tingué per alumnes nombrosos pianistes joves Installat a Viena, a partir del 1930, impartí lliçons a Stefan Askenase i Jorge Bolet, entre d’altres Enregistrà…