Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Francesc de Vilaplana i d’Agulló
Història
Senyor de Balsareny de Segarra i del Soler d’Avall i castlà de Copons.
Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador a Copons Commutada la pena pel servei a Flandes 1634, s’evadí prop de Perpinyà Nebot de Pau Claris, inicià en nom d’ell les negociacions amb els francesos en guerra contra el rei de Castella el 1640 intervingué en el pacte d’ajuda militar de Ceret , amb Ramon de Guimerà i de Tamarit , acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l’exèrcit castellà del…
Cambra de Comerç i d’Indústria de Perpinyà i dels Pirineus Orientals
Corporació empresarial creada el 1881, a Perpinyà.
És concessionària de les installacions comercials i d’acolliment de l’aeroport internacional de Perpinyà-Ribesaltes, de l’equipament comercial del port de Portvendres i, des del 1969, també dels ports de turisme i de pesca de la mateixa vila Administra el port de Canet-platja des del 1980 Ha fomentat la creació del notable Centre d’Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970 Creà, el 1960, un centre de preparació de les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües inclou el català des del 1971 Disposa de delegacions a Ceret, Prada i…
Màrius Vives i Domènech
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Deixeble de Reynés a Llotja Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911 Residí uns quants anys a París 1912-33 Exposà individualment a Barcelona el 1927 Galeries Dalmau i després participà en el Saló de Primavera 1933 i 1934 i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942 Establert més tard a Ceret Vallespir, tornà a exposar individualment a Barcelona Sala Gaspar el 1951 Installat posteriorment a Eivissa, passà definitivament a Palma, on una Maternitat seva és installada als Jardins de la Muralla La seva obra, influïda per Maillol, se centra en…
Sant Julià de Vilargell (Sant Joan de Pladecorts)
El poble de Vilargell, documentat des del 976, és situat al sud de Sant Joan de Pladecorts, entre les viles de Ceret i Morellàs, a la banda dreta del Tec De la seva antiga església, dedicada a sant Julià, hom té notícia per una escriptura datada l’any 1009 segons aquest document, l’abadia de Santa Maria d’Arles va rebre la donació d’un alou situat al Vallespir, al territori de Vivers i de Sant Joan de Pladecorts, el qual confrontava amb l’església de Sant Julià Posteriorment, aquest temple és mencionat l’any 1409 En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta antiga església…
Pere de Queralt i d’Anglesola
Història
Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).
Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el seu fill…
Sant Andreu de Sureda
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta o riera de Sant Andreu.
La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al…
EI marc geogràfic del romànic del Vallespir
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les…
Joan d’Escofet i Palau
Història
Militar
Militar.
Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà…
Chaïm Soutine
Pintura
Pintor lituà, naturalitzat francès.
El 1911 anà a París, on entrà en contacte amb l’avantguarda Entre el 1922 i el 1925 pintà a Ceret Vallespir dues-centes natures mortes i paisatges amb una tècnica propera al fauvisme, però amb colors més sobris i no tan vitalistes De retorn a París, pintà la famosa sèrie dels Escolans 1927 La seva pintura, reflex del seu temperament turmentat, és al marge de les troballes fauves i cubistes, bé que té certes influències de l’expressionisme En la seva obra les formes són molt simples i es distorsionen exageradament per aconseguir un resultat angoixant, i fa que el color sigui el…
Castell de Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren posteriorment a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina