Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
Jaume Gonçalbo
Art gòtic
La mort del pintor de la Seu d’Urgell Arnau Pintor el 1403 devia ser el principal motiu pel qual Jaume Gonçalbo, actiu a Barcelona el 1403, apareix els mesos següents com a pintor de la capital de l’Alt Urgell Les bones expectatives de futur que devia tenir l’artista en traslladar-se a la que, potser, era la seva vila natal es confirmen pel fet que en aquestes dates es casà amb Constança, filla de Pere de Nabiners i d’Elisenda, amb qui tingué un fill, el pintor Ramon Gonçalbo vegeu el capítol “Ramon Gonçalbo”, en aquest mateix volum, i dues filles, Constança i Elisenda Amb motiu d’aquest…
Pál Zolnay
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Fou un dels més dotats per al gènere documental al seu país, autor de creacions d’atmosfera poètica Els seus films es caracteritzen per llur objectivitat N’és el millor Fotográfia 1972, que ofereix una imatge fidedigna tant dels conflictes interiors i exteriors del creador com dels drames vitals dels fotografiats A destacar encara Hogy szaladnak a fák ‘Com corren els arbres’, 1966, Arc ‘Cara’, 1970, Gyász ‘Dol’, 1972, Sámán ‘Xaman’, 1977, una versió de La senyoreta Júlia d’August Strindberg per a la televisió 1978, Embriók ‘Embrions’, 1986, que rebé la menció especial del Festival de Venècia…
Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de Sant Corneli…
Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Medicina
Entitat constituïda el 1884 per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques; entre els fundadors hi havia Joan Samada, Jordi Anguera, Blanc i Benet, J.Corominas i Sabater, A.Bassols i Prim.
Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…
Sant Miquel de Rajadell
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella, del castell o d’un mas important L’església apareix esmentada el 1225 com a Sant Miquel de Rajadell El fet d’haver-hi una altra església amb la mateixa advocació en el terme fa pensar que es tracta de la mateixa que hi havia al lloc de Cirera, però el 1285 hem trobat deixes a cadascuna d’aquestes esglésies Per tant, ha de correspondre a dos temples diferents Per l’advocació de Sant Miquel, típicament castellera, pensem que devia trobar-se situada al castell de Rajadell, però en cap dels dos testaments…
Castell de Tordera (Granyanella)
Art romànic
Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle XIV n’eren…
Castell de Sant Boi (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Malgrat el lloc de Sant Boi aparegui esmentat a partir del 905, no apareix l’esment del castell fins al 1276 Des del 962 era una propietat de la mitra vigatana per donació de la vescomtessa Riquilda de Narbona i la posterior permuta el 993 amb Sendred de Gurb que havia obtingut l’alou de Sant Boi del comte Borrell de Barcelona El 1291 el noble Berenguer de Cirera feu acte de vassallatge al bisbe de Vic per la castlania del terme del castell de Sant Boi, tal com l’havien posseït els seus antecessors La referència al castell de Sant Boi es perd a partir del segle XV, que apareix…
serra del Cis

Vista de la serra del Cis
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça (1.793 m al pic d’Amariedo).
És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759…
amalgama
Tecnologia
Aliatge de mercuri i un o altres metalls més.
El ferro, el cobalt i el níquel no s’amalgamen directament, i el platí ho fa amb dificultat, però tots els altres metalls corrents es dissolen en major o menor quantitat en el mercuri i molts d’ells or, argent, coure, estany, cadmi, zinc, sodi, etc es dissolen àdhuc en fred Les amalgames poden ésser sòlides o líquides i consisteixen en solucions del metall amalgamat o en solucions d’un compost definit entre aquest metall i el mercuri són preparades, bé partint d’una de les seves sals que hom tracta amb amalgama de sodi o que hom electrolitza amb càtode de mercuri Totes les amalgames es…
metodisme
Cristianisme
Doctrina i moviment sorgits entorn de la predicació del sacerdot anglicà John Wesley, el qual inicià (1738) unes discussions a la Universitat d’Oxford que constituïren les bases de la doctrina metodista.
El metodisme, contraposat a la doctrina de la predestinació de Calví, sosté que tothom pot aconseguir la salvació mitjançant l’experiència religiosa personal, la qual és assolida a través d’una vida escrupolosament estricta Aquestes doctrines, predicades per John Wesley i altres ministres entre els quals hi ha el seu germà Charles, aconseguiren d’aplegar els primers grups de seguidors, que foren organitzats en societats Malgrat haver estat sempre rebutjats per l’Església anglicana, els metodistes insisteixen a no considerar-se una església diferent, sinó una societat més disciplinada dins l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina