Resultats de la cerca

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…

Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i…

Autor de drames com El llop 1916, La fosca 1918, El fill 1921, Fortitud 1935, alguns dels quals foren editats sovint Collaborà també a revistes com Teatre Català 1932 i ATS , publicació de l’Associació de Teatre Selecte 1934

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912

Situació Aspecte que oferia aquest antic colomer a la primeria dels anys noranta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben damunt d’Ars, entre el poble i les restes del castell, dominant el torrent Mapa 34-10215 Situació 31TCH682006 A llevant del poble d’Ars surt el camí que mena cap al peu de turó del castell Un cop travessat el torrent, les runes del colomer són a la dreta Història No tenim notícies històriques sobre aquesta construcció Cap element conservat de l’estructura no en fa suposar la funció com a colomer, únicament…

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París estrenà Le…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar a Alpens hi ha, a mà…

Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles com El…

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com  Jephte , de Carissimi 1945  Judes Macabeu , de Händel 1948  Rèquiem alemany , de Brahms 1954  Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i  Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs 1983 El…