Resultats de la cerca

És autor o arranjador de sarsueles com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, i Lo somni de la ignocència 1895, amb música d’Urbà Fando Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897, de Charles Lecocq, i les comèdies La torre dels misteris 1876, La casa tranquilla 1879 i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona i fou un dels membres fundadors de l’Associació d’Autors Catalans, el 1885, en un primer intent de contrarestar el monopoli sobre el teatre català exercit per Frederic ↑ Soler…

Vida i obra Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar Laietània El 1913 entrà al Diari de Sabadell , que dirigí durant un quant temps Des d’aquí i des de la revista Ars  1914-15 deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles 1917 Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista , una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva collaboració en aquests anys, en què…

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912

Situació Aspecte que oferia aquest antic colomer a la primeria dels anys noranta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben damunt d’Ars, entre el poble i les restes del castell, dominant el torrent Mapa 34-10215 Situació 31TCH682006 A llevant del poble d’Ars surt el camí que mena cap al peu de turó del castell Un cop travessat el torrent, les runes del colomer són a la dreta Història No tenim notícies històriques sobre aquesta construcció Cap element conservat de l’estructura no en fa suposar la funció com a colomer, únicament…

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París estrenà Le…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar…

Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles com El…

Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com  Jephte , de Carissimi 1945  Judes Macabeu , de Händel 1948  Rèquiem alemany , de Brahms 1954  Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i  Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs 1983 El…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest, on s’aprecia l’atri afegit a ponent i altres reformes posteriors J Recarens Aquesta església es troba al centre del veïnat del Colomer, situat al costat nord-est del cap del municipi, Amer, molt proper a la Font Picant L’edifici és una mica enlairat en relació amb els que té a tocar, que formen la caseria del Colomer L’església és pràcticament tancada i sense culte Malgrat això, es conserva força bé Mapa L38-12295 Situació 31TDG652529 Per anar-hi cal situar-se al quilòmetre 22 de la carretera C-152, de Girona a Olot, l’5 km…