Resultats de la cerca

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953

Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur

Treballà preferentment a Roma, on es convertí en un dels principals seguidors de Caravaggio És autor d’obres com Miracle de San Benno 1618, Santa Maria dell’Anima, Roma i Judit i Holofernes Kunsthistorisches Museum, Viena, que mostren un intent d’acomodar el naturalisme venecià a les noves experiències que aportà Caravaggio Acusa també una forta influència d’AElsheimer tres paisatges amb escenes del Vol, caiguda i enterrament d’Ícar Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Fou conegut amb el sobrenom de Pròsper Martí El 1733 ingressà en la Companyia de Jesús i fou rector del collegi de Monti-sion de Palma i del d’Eivissa Amb motiu de l’expulsió de la Companyia de la corona espanyola, fou desterrat a Itàlia Centrà les seves investigacions en la història natural, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera Publicà les obres següents Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera 1798 i Storia naturale dell’isola d’Ibiza

Era jesuïta 1766 L’any 1767 s’exilià a Itàlia, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804 Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç, i, entre altres obres impreses i inèdites, publicà Storia d’un filosofo desingannato Venècia 1815, en forma epistolar, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte