Resultats de la cerca

Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur

Treballà preferentment a Roma, on es convertí en un dels principals seguidors de Caravaggio És autor d’obres com Miracle de San Benno 1618, Santa Maria dell’Anima, Roma i Judit i Holofernes Kunsthistorisches Museum, Viena, que mostren un intent d’acomodar el naturalisme venecià a les noves experiències que aportà Caravaggio Acusa també una forta influència d’AElsheimer tres paisatges amb escenes del Vol, caiguda i enterrament d’Ícar Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Fou conegut amb el sobrenom de Pròsper Martí El 1733 ingressà en la Companyia de Jesús i fou rector del collegi de Monti-sion de Palma i del d’Eivissa Amb motiu de l’expulsió de la Companyia de la corona espanyola, fou desterrat a Itàlia Centrà les seves investigacions en la història natural, la geografia i la història d’Eivissa i Formentera Publicà les obres següents Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera 1798 i Storia naturale dell’isola d’Ibiza

Catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Pavia, sobretot estudià la història de la moneda, la població i la tècnica Entre les seves obres sobresurten Studi di storia della moneta 1948, Money, Prices and Civilization in the Mediterranean Area 1956, The Economic History of World Population 1962, Clocks and Culture 1967, Literacy and development 1969, Storia economica dell’Europa pre-industriale 1974 i Il fiorino e il quattrino 1982 Fou codirector de l' Economic History of Europe 1972-76

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

Actor de varietats teatrals, creà el personatge de Cantinflas , representació del peladito mexicà, tipus astut, optimista, amb unes necessitats vitals mínimes, satisfetes amb el producte de l’exercici dels oficis més variats, de vegades ingenu, connectat amb alguns personatges de la Commedia dell’Arte i de la picaresca castellana En cinema esdevingué famós amb Ahí está el detalle 1940 Actuà en Los tres mosqueteros 1942, El circo 1942, El bolero de Raquel 1956, Around the World in 80 Days 1957, Pepe 1960 i El padrecito 1963, etc

Monjo camaldulenc exclaustrat Defensà la llibertat de comerç, considerà la població com a font de riquesa i reconegué la importància de la divisió del treball, així com les conseqüències d’una determinada distribució de la riquesa en un intent de donar a l’economia un contingut sociològic S'anticipà a Malthus en la formulació de la llei de la població i establí, ja, la llei dels rendiments decreixents Obres principals Riflessioni sulla popolazione delle nazioni per rapporto all’economia nazionale 1790 i Dell’economia nazionale 1774