Resultats de la cerca

Aquesta esglesiola era situada dins el recinte del Fòrt, el qual fou fet construir pel vescomte Arnau I de Fenollet l’any 1172 Tot i que la capella, de la qual es desconeix l’advocació, degué ésser bastida contemporàniament a l’esmentada fortalesa, hom no disposa de referències documentals del seu passat medieval Les escasses notícies que n’han pervingut daten ja d’època moderna així, hom sap que l’any 1628 el cònsol Abrias, membre de la confraria dels penitents blancs, li atorgà un llegat de 100 lliures per a les obres de reparació que s’hi estaven duent a terme, però, malgrat…

Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de…

El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336

Fill de Guillem I, senyor de Canet, i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda El 1229 signà, amb el seu sogre Bernat Hug de Serrallonga, l’acta de cessió de la Fenolleda a Nunó, comte de Rosselló i de Cerdanya, amb el consentiment de Pere, vescomte de Fenollet Participà 1229 amb Nunó en la conquesta de Mallorca El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa, que confirmà per testament el 1241 i fou ampliada 1244 pel seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa…

La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…

Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris dels ducs d’…