Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
Jean de Tours
Arts decoratives
Fuster i imatger francès, actiu a Catalunya ja el 1509.
Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la casa de la ciutat i la Llotja Collaborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo
Antoni Mollà i Orts
Literatura catalana
Sociolingüista i assagista.
Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El…
Josep Iborra i Martínez
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau publicació editada a Mèxic per exiliats o…
,
Antoni Furió
Història
Historiador.
Llicenciat 1980 i doctorat 1986 per la Universitat de València , on és professor des del 1983 i catedràtic d’història medieval Professor visitant a les universitats d’Oxford i París I, la seva recerca se centra en la història del País Valencià, sobretot del període medieval Entre els títols més destacats de la seva producció hi ha Camperols del País Valencià 1982, Història del País Valencià 1995, Llibre d’ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València segles XIII-XIV 2006, El rei conqueridor Jaume I, entre la història i la llegenda 2007 i Historia de las Españas 2015, i…
entallador
Història
Menestral que treballava la fusta amb un instrument tallant per esculpir figures o motius decoratius.
Era una de les especialitats internes de l’ofici de fuster
Havanera 1820
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 155 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, A Verdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp, Patrick Bauchau…
Ramon Farguell perfecciona la filadora mecànica de Heargraves
El fuster de Berga Ramon Farguell perfecciona la filadora mecànica i popularitza la “berguedana”
Societat Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Entitat creada el 1969 a Castelló de la Plana, amb l’objectiu de publicar textos catalans antics, continuant la tasca d’altres iniciatives anteriors, com l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972…
extensió de morfema
Lingüística i sociolingüística
Separació d’un mot d’una de les seves parts integrants, que origina un fals morfema, el qual dóna origen a altres mots.
Per exemple, -ter és un fals sufix procedent de mots com sabater o fuster i produeix vinater
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina