Resultats de la cerca

Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el complement…

Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…

Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario

En 1434-36 treballà en el cadirat de l’església de Santa Maria del Mar Al mateix temps tenia entre mans l’obra del cor de Santa Maria de Manresa i el de la seu de Vic El 1456 construí el cor inferior de la catedral de Barcelona

La seva primera obra documentada una cadira per a dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor data de l’any 1643 El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre , de la parròquia de l’Estany Són també obres seves el retaule major de la Gleva 1660, els del Roser de Navarcles 1672 i de l’Estany 1675, el de sant Ramon al castell de Cardona 1681, i els de la Mare de Déu de l’Esperança, de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar 1684

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la casa de la ciutat i la Llotja Collaborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo