Resultats de la cerca

Amb declaració monumental des del 1964, el Palau Ducal dels Borja de Gandia és un dels edificis civils més representatius del patrimoni històric valencià, amb elements de diferents estils artístics des del s XV fins al XIX De les seves estances cal destacar el Saló de Corones, construït al segle XVI per Sant Francesc de Borja, l’Oratori del Sant, amb afegits neogòtics del s XIX, i la Galeria Daurada, de principi del s XVIII Està gestionat per una fundació constituïda per l’Ajuntament de Gandia, la Companyia de Jesús, la Universitat de València Estudi General i la Universitat Politècnica de…

La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà

El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160…

El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els instigadors del crim foren els barons romans o el mateix Cèsar Borja ,…

Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia

El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar i drenat pel barranc de les Fonts i el barranquet de la Palma, que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, les valls dels quals inclouen la major part de les terres de secà 40 ha de vinya moscatell, destinada a la producció de raïm de taula, 30 d’oliveres, 160 de garrofers i 30 d’ametllers El sector oriental és una plana alluvial, recorreguda pel curs més baix del riu de Xeraco originàriament era una gran marjal excepte el cordó litoral, on hi ha la caseria de la Marina de Xeraco, que en part ha estat dessecada per al…

El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga…

Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant

Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas 1960, premi Adonais 1959, Materia inexacta 1965, Palabras a la oscuridad 1966, Premio Nacional de la crítica 1967, Aún no 1971, Insistencia en Luzbel 1977, Poemas a DK 1986, El otoño de las rosas 1986, Premio Nacional de literatura 1987, El rumor del tiempo 1989, Espejo ciego 1993, La última costa 1995, premi Fastenrath 1998, Ensayo de una despedida Poesía completa 1960-1997 1997…

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII