Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, ara en ruïnes, des del costat de ponent ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, erigida dalt d’un petit tossal envoltat de boscos i conreus, és situada a la banda sud-occidental del terme, al començament de la Clau Reial dels Prats, que forma un llarg i estret apèndix estès vers ponent entre els municipis de Sant Martí de Sesgueioles i Veciana, penetrant lleugerament fins al Pujalt Mapa 35-14362 Situació 31TCG764171 S’accedeix a la capella a través de la carretera de Calaf a Igualada per Copons i Jorba Poc després dels Prats de Rei, just a la…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…

Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…

Situació Vista de l’antic monestir, ara esdevingut parròquia, que fou fundat per Guillem de Meià entre el 1010 i el 1040 ECSA - F Baltà L’antic monestir, avui parròquia i casa de colònies, de Santa Maria de Meià, és a l’extrem de ponent del nucli urbà de la població de Santa Maria de Meià, situada a 3 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG337510 Història El priorat de Meià fou fundat com a monestir independent pel senyor del castell de Meià, Guillem de Meià, en una data incerta del principi del segle XI, entre el 1010 i el 1040, ja que el castell de Meià fou devastat l’any…

Situació Façana de llevant d’aquest castell que havia pertangut al priorat de Meià, amb la porta d’accés a l’altura del primer pis J Giralt El castell de Figuerola de Meià, del qual resta una torre, domina aquest petit nucli rural situat als peus de la pista que comunica la carretera del Doll C-147 amb la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG251496 Per a arribar-hi cal prendre la carretera C-147 de Balaguer-Camarasa-Tremp fins a trobar la cruïlla a la dreta que indica el poble de Figuerola de Meià, just a la part alta del port que duu aquest mateix nom Hi ha uns 3, 4 km fins al poble JGB…

Situació Formant part del poble d’Odèn, del municipi d’Odèn del Solsonès, hi ha aquest castell, emplaçat al cim de l’escarpada coma del Boix, prop dels Estellots del Call, des d’on l’espectador gaudeix d’un panorama esplèndid Mapa 291M781 Situació 31TCG725659 Vista de les ruïnes de l’actual castell L Prat Vista de les ruïnes del castell, que coronen el cim de l’escarpada Coma del Boix L Prat Per anar-hi cal, en arribar a la font de coll de Jou —al punt quilomètric 23,700 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys—, trencar a mà esquerra i seguir la carretera que mena al pont d’Espia…

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Vilabella E, Puigpelat N, Vallmoll W i la Secuita i Renau S, ambdós al Tarragonès És al sector meridional de la comarca, al SE de Valls i ja al límit amb el Tarragonès, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, en terrenys planers Comprèn el poble de Nulles, cap de municipi, i els agregats de Bellavista i de Casafort Passa pel poble la carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera i una altra l’uneix directament amb Valls a través de Bellavista També hi passa la línia del ferrocarril de Valls a Barcelona per Vilanova i la Geltrú…

Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de…

Situació Vista del conjunt de l’església parroquial, de la qual emergeix el campanar de basament romànic J Todó El poble d’Alella, cap de municipi, és situat a la part inferior de la Serralada Litoral, on s’ajunten dues rieres que en provenen la de la Coma Fosca a l’oest i la de la Coma Clara a l’est, les quals formen la riera d’Alella L’església parroquial de Sant Feliu es troba al centre de la població, a la plaça de l’Església Mapa L37-15393 Situació 31TDF412940 S’hi arriba per la carretera N-II A l’altura del Masnou quilòmetre 640 cal desviar-se cap a l’interior per la carretera que des d…