Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Estanislau Ruiz i Ponsetí
Estanislau Ruiz i Ponsetí
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista i polític.
Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…
Sala Gaspar
Galeria d’art inaugurada a Barcelona l’any 1909.
Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la Guerra Civil Espanyola 1939,…
Marià Gonzalvo i Falcón
Futbol
Futbolista.
Conegut en l’ambient del futbol amb el nom de Gonzalvo III , fou el darrer de tres germans futbolistes professionals Juli i Josep Gonzalvo Començà la seva trajectòria futbolística al CF Mollet 1932 i posteriorment fitxà pel CE Europa El 1940 passà a formar part del FC Barcelona, equip amb el qual jugà durant dotze anys de migcampista, disputà 331 partits i marcà 56 gols Abans de debutar amb el Barça el 1942, però, jugà una temporada amb el Real Zaragoza 1941-42, on coincidí amb els seus dos germans futbolistes i ascendí a primera divisió Considerat un dels millors futbolistes catalans, el seu…
,
Josep Maria Fonalleras i Codony

Josep Maria Fonalleras i Codony
© JMFC
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions El doctor Livingstone, suposo 1985, El rei del mambo 1985, premi Just M Casero, 1983, Botxenski i companyia 1988, Avaria 1990, Golf 1991, l’antologia de contes Llarga vista Narrativa 1982-2002 2003 i Sis homes 2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les novelles La millor…
,
Fabrici Pons de Castellví
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Era net de Lluís Pons i d’Icard Doctor en drets, fou desterrat per la seva fidelitat a Felip IV i s’installà a la cort El 1660 fou oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, cavaller de l’orde de Sant Jaume i senyor de la baronia de Masricard Traduí del francès l’obra de Pierre Mathieu Observaciones de Estado y de Historia sobre la vida y servicios del señor de Villaroe 1664 Aquesta obra és una defensa del perfecte home d’Estat i servidor reial en concret, Neufville de Villeroi, que fou conseller d’Enric IV de França, que fou incrementada amb 332 aforismes castellans –d’inspiració llatina–…
La punyalada
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 115 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero…
Rèquiem per un camperol
Cinematografia
Pel·lícula del 1985; ficció de 95 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nemo Films, Venus Producción Madrid ARGUMENT Réquiem por un campesino de Ramón JSender GUIÓ Gustau Hernández, FBetriu, RArtigot FOTOGRAFIA Raúl Artigot Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Antón García Abril SO Ricardo Steimberg directe INTERPRETACIÓ Antoni Ferrandis mossèn Millán, Antonio Banderas Paco el del Molí, Fernando Fernán Gómez Don Valeriano, Terele Pávez Jerónima, Simó Andreu Don Cástulo, Emilio Gutiérrez Caba el centurió, Francisco Algora el…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així…
Antonio Maenza
Cinematografia
Cineasta i escriptor.
Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A Maenza se’l feu…
Riga
Ciutat
Capital de Letònia.
Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze museus, vuit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina