Resultats de la cerca

La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…

Centrat en la fotografia d’obres d’art, els primers testimoniatges que se’n conserven daten de 1900-02 Freqüentà les tertúlies d’Els Quatre Gats Mogut pel seu gran interès per l’arqueologia, el món medieval i el del Renaixement, el 1918 començà la formació de l’Arxiu Mas La Mancomunitat de Catalunya i l’IEC li encarregaren una campanya fotogràfica per Catalunya Després del 1920 amplià les seves activitats per tot Espanya, en campanyes promogudes per diverses entitats dels EUA Gràcies al seu arxiu fotogràfic, remarcable també per l’organització que en facilita la consulta, així…

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni de…

El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…

És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer volum conté…

Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de…

Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició del Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració,…

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica  –fundador i  primer president en 1991-93– És autor de…

Llicenciada el 1957 i doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona 1969, des del 1960 treballà a l’Institut de les Ciències del Mar Professora d’investigació del CSIC, en fou delegada a Catalunya 1984-86 A partir del 1984 participà, d’una manera rellevant, en l’organització de la recerca a l’Antàrtida i collaborà en la installació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I a l’illa Livingstone, de la qual fou cap del 1989 al 1997, en substitució de l’oceanògraf Antoni Ballester Del 1989 al 1995 dirigí, a Madrid, el Programa Nacional de Investigación Antártica, i…

És d’ús molt senzill, només cal apropar els dispositius perquè es produeixi la connexió i la transmissió de dades Aquesta tecnologia pot aplicar-se a l’intercanvi de dades entre dispositius portables, com ara telèfons mòbils, càmeres de fotografia digitals o rellotges També es pot utilitzar en sistemes de pagament sense contacte, per mitjà del telèfon mòbil Es tracta d’una evolució dels sistemes d’identificació per radiofreqüència RFID i està descrita per la norma ISO/IEC 18092 Fa ús de la banda de 13,56 MHz i permet una velocitat de transferència de fins a 424 kbits per segon…