Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de…
Vicent Garcia i Velcaire
Música
Músic.
Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a compositor gaudí de…
,
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…
trànsit
Religió
Mort d’una persona justa, santa, en tant que és el seu pas d’aquesta vida a l’eterna.
exagerar
Portar (alguna cosa) més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència del normal.
temprar
Música
Afinar (un interval o un instrument músic), segons un temprament determinat, de manera que soni d’una manera justa.
Necmettin Erbakan
Política
Polític turc.
Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del…
ajustar
Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè vingui bé, s’acomodi, s’adapti, amb una altra cosa.
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina