Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
tetracord
Música
Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una
aprovar
Declarar bona, acceptable, justa (una cosa) a uns efectes determinats qui està facultat per a fer-ho.
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…
Necmettin Erbakan
Política
Polític turc.
Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del…
temprar
Música
Afinar (un interval o un instrument músic), segons un temprament determinat, de manera que soni d’una manera justa.
trànsit
Religió
Mort d’una persona justa, santa, en tant que és el seu pas d’aquesta vida a l’eterna.
exagerar
Portar (alguna cosa) més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència del normal.
Lliçà d’Amunt
L’església parroquial de Lliçà d’Amunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels contraforts E de les serralades que tanquen la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…
Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes (Santa Eulàlia de Ronçana)
Art romànic
Situació Petita església romànica molt restaurada i en part reconstruïda el 1966 C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Cristòfol es troba situada a l’esquerra de la riera de Tenes, a l’extrem est del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, prop de Can Maspons Mapa L37-15393 Situació 31TDG100372 S’hi accedeix per un camí que surt del quilòmetre 9,7 de la carretera de Parets a Sant Feliu de Codines Un cop travessada la riera de Tenes cal pujar per un camí que duu a Can Maspons Prop d’aquesta casa, enlairada dalt d’un pla, hi ha l’església La clau s’ha de demanar a Can Maspons CBC-MRGP Història No…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina