Resultats de la cerca

Fill del fotoperiodista esportiu Francesc Alguersuari, s’inicià en la fotografia esportiva treballant en revistes i diaris com Mundo Deportivo i El Noticiero Universal El 1975 fundà, juntament amb el seu germà Jaume, la revista Solo Moto També fou fotògraf de la revista esportiva Match i collaborà en altres publicacions, com Guerin Sportivo , Don Balón , Once , Champion , El Periódico de Catalunya , Interviú , Mondia l, Geo i Primera Plana Treballà en La Vanguardia 1983-2007 El 1996, el Comitè Olímpic Internacional n’adquirí l’obra fotogràfica per al seu fons d’art de Lausana…

Durant la dècada del 1760 formà part, com a violinista, de l’orquestra del comte Colloredo La seva activitat professional, però, es desenvolupà principalment a Suïssa, on fou solista a la Musiksaalgesellschaft de Zuric i també en orquestres d’altres ciutats com Ginebra, Lausana i Mülhausen Entorn del 1770 s’establí a la Haia, on assolí cert prestigi com a compositor i professor El 1780 fou nomenat konzertmeister de l’orquestra del marcgravi de Baden-Durlach, càrrec que ocupà fins a la mort Compongué vint-i-vuit simfonies, principalment publicades a Amsterdam i la Haia, que…

La Federació Internacional d’Atletisme IAAF decideix mantenir la suspensió de l’equip rus als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro que va imposar provisionalment al novembre del 2015, després que l’Agència Mundial contra el Dopatge WADA revelés l’existència d’un pla sistemàtic de dopatge promogut per les autoritats de l’esport d’aquest país En una reunió celebrada a Lausana el dia 21, el Comitè Olímpic Internacional es compromet a respectar la decisió de la IAAF, però obre la porta a deixar que competeixin atletes russos individualment D’altra banda, des del mes d’abril la WADA suspèn…

Germà de Josep Vilató i Ruiz, amb qui exposà en la famosa mostra collectiva del 1943 Galeries Reig de Barcelona S'havia format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà a Barcelona 1945, i s’establí a París, on exposà sol el 1946 Galerie Bréteau Exposà a París diverses vegades, des del 1948, Atenes 1952 i 1964, Lausana 1954, 1956 i 1958, Canes 1956 i 1960, Ginebra 1957, Zuric 1961, Chicago i Palm-Beach 1963, Joan-dei-Pins 1963, Barcelona 1964 i 1968, Sant Pau-de-Vença 1968, Göteborg 1969, 1970, 1971 i 1972, Uppsala 1970, Madrid 1970, Estocolm 1970, etc La seva obra, molt…

Es formà com a cuiner i pastisser amb Didier Stéphan, els anys 1987-90 El 1991 anà a París, on fou deixeble d’alguns dels principals xefs francesos El 1996 s’incorporà al restaurant Frédy Girardet, a Crissier, prop de Lausana, que el mateix any, en canviar de propietari, canvià el nom pel de Restaurant de Hôtel de Ville El 1999 n’esdevingué cuiner en cap, i el 2012 propietari, juntament amb la seva dona Des del 1998 el restaurant obtingué cada any tres estrelles Michelin Considerat per diverses publicacions i societats gastronòmiques un dels millors cuiners del món, l’any 2015 el…

Titulat en música a la Universitat d’Oxford, fou mestre en aquest centre i a les universitats de Cambridge i Londres Des del 1912 visqué a cavall entre la Gran Bretanya i Suïssa, dedicat al periodisme i a la docència universitària Fou crític musical de l'"Evening Standard" 1913-20 i "The Observer" 1920-25, i editor de "Radio Times" 1926-28 Es doctorà en lletres a la Universitat de Lausana 1934, ciutat on creà la Confederació Angloamericana per l’Educació Musical És autor d’un popular diccionari musical The Oxford Companion to Music Londres, 1938 El 1948 publicà un estudi sobre el…

Passà la infantesa a Alsàcia i es formà musicalment amb la família Münch, un dels membres de la qual, Charles Münch, fou un destacat director d’orquestra Mentre estudiava dret decidí dedicar-se plenament a la música, i es perfeccionà musicalment a Zuric, Lausana, Salzburg i Viena Intèrpret de diversos instruments violoncel, oboè, piano i percussió, el 1945 fundà una orquestra de cambra des del 1954, Orquestra de Cambra de Zuric, de la qual fou el titular Al mateix temps dirigia el Zürcher Konzertchor, fundat l’any 1962 per ell mateix, en la interpretació d’obres que requerien la…

La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual…

Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà…

La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…