Resultats de la cerca
Es mostren 966 resultats
Josep Vaquer i Timoner
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis
Carles Carreras i Verdaguer
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1971, s’hi doctorà el 1978 Fou professor des del 1972 i catedràtic des del 1986 Membre de la Societat Catalana de Geografia, el 2008 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres S'interessà especialment per la geografia urbana Hostafrancs, un barri de Barcelona 1974, Sants Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona 1980, La ciudad Enseñanzas del fenómeno urbano 1983, Geografia urbana de Barcelona 1993, Universitat i ciutat 2001, La Barcelona literària 2003, i també per la geografia econòmica i regional, amb diverses…
Joan Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg.
Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i Entremès de ses flassades s d, i, en castellà, La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte, Corona de espinas 1902 i Viaje a la Luna 1904…
Bernat Fàbregues Sintes
Literatura catalana
Editor, periodista i poeta.
Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…
Llorenç Arguimbau i Mercadal
Història
Militar
Militar.
Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general
Josep de la Motta i Morera
Literatura catalana
Escriptor.
Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França El 1843 tornà a Maó Publicà Parténope amenazada Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo, en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra 1821 i deixà inèdites altres obres
Pere Maria Cardona i Prieto
Història
Militar
Oficial de la marina de guerra espanyola.
El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà
llatzeret
El llatzeret del port de Maó en un gravat antic
© Fototeca.cat
Medicina
Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a observació ( quarantena
) les persones o mercaderies que, pel fet d’arribar d’un país amb epidèmia o amb malalties endèmiques, són considerades com a probable focus d’infecció.
Als Països Catalans hi havia llatzerets a l’entrada o al port de les poblacions, i normalment posseïen una capella o església adjunta a l’establiment El més important, a part els de València i de Barcelona enderrocat el 1813, fou el de l’illa des Llatzeret, al port de Maó
Francesc Mercadal
Literatura catalana
Història
Escriptor i historiador.
Vida i obra Eclesiàstic, beneficiat de l’església de Maó Deixà manuscrites unes Notícies de Menorca antigues , que inclouen el text d’una peça teatral més antiga, la Presa de Menorca Bibliografia Cabra Martorell, E ed 1989 Anònim Presa de Menorca Seguida de les Notícies de Menorca de Francesc Mercadal Maó, Institut Menorquí d’Estudis
,
Rafael Prieto i Caules
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina