Resultats de la cerca

Format a la secció atlètica dels Lluïsos de Gràcia, assolí el títol de campió de Catalunya de 100 m 1954, 1955 i de 200 m 1954 Fou internacional amb la selecció espanyola, i disputà la prova de 4 × 100 m dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Jugà a l’AB Junior i, a partir del 1939, al Club Bàsquet l’Hospitalet, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1940 amb només dinou anys L’any 1942 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i el 1943 s’incorporà al Centre Catòlic de l’Hospitalet, on jugà fins el 1947 En acabar la temporada, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1953, any que es retirà a causa d’una lesió Amb la Penya fou diverses vegades campió de Catalunya i dues vegades campió de Copa 1948, 1953 Internacional en quatre ocasions amb la selecció espanyola, disputà una trentena de partits amb la…

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…

Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…

Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia

Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent comercial Es…

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…

Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica