Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
Bandera Roja de Catalunya
Partit polític
Grup comunista fundat al maig de 1974 a partir de la separació de diversos dirigents de l’Organización Comunista de España-Bandera Roja.
Es definí partida-ri de la unitat de les forces democràtiques i de la unificació de les forces d’esquerra davant de la fi imminent del franquisme i, amb aquest objectiu, inicià contactes amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya , amb el qual acordà la dissolució de BRC i l’ingrés collectiu en aquell L’acord es féu efectiu el primer de desembre de 1974 Dirigents Jordi Solé Tura, Jordi Borja, Josep M Maymó, Enric Solé, Alfons Carles Comín, Teresa Eulàlia Calzada i Eulàlia Vintró Edità Bandera Roja nova època
Fracción Bolchevique-Leninista
Partit polític
Grup trotskista constituït a finals de 1972 a Barcelona per exmilitants de l’Organización Trotskista i de la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo”.
En la seva II Conferència febrer de 1974 decidí iniciar un apropament a la Liga Comunista Revolucionaria-ETA VI Asamblea , on s’integrà aquell mateix any Edità Revolución Permanente , Alianza Obrera i Cuadernos de Crítica Marxista
Enric Fajarnés i Tur
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com El Museo Balear , La…
Partido Republicano Nacional
Partit polític
Organització republicana existent entre el 1895 i el 1897.
Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…
Acción Comunista
Partit polític
Organització política marxista revolucionària creada el 1964 a França per militants de la Federació Exterior del Frente de Liberación Popular i del Front Obrer de Catalunya, que tenia una posició més radical que la de l’Interior.
Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un…
Liga Comunista Revolucionaria
Partit polític
Partit marxista revolucionari fundat al març de 1971 a Barcelona per la majoria de militants del grup Comunismo.
Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…
Partido Obrero Revolucionario de España
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1974 quan l’Organización Trotskista esdevingué secció espanyola de la Lliga Internacional de Reconstrucció de la IV Internacional [LIRCI].
És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina