Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
esgarrapacrestes
Tecnologia
Fulla en desús del ribot de polir, fixada a un mànec de fusta, emprada per a descrostar l’aiguacuit que com una cresta sobreïx d’una encolada.
Sant Martí de Riells (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Façana de l’església de Sant Martí de Riells, resultat d’una acurada restauració J Recarens L’església parroquial de Sant Martí de Riells es troba a l’extrem sud-oest de la comarca, als vessants orientals del Montseny, en una vall situada entre el turó de Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu Es comunica per una bona carretera de 7 km amb Breda Mapa 365M781 Situació 31TDG596253 L’església de Sant Martí té alguns elements romànics, com és la façana amb l’antiga portada i potser algun mur lateral, però interiorment ha estat totalment alterada per reformes modernes APF…
Les ganodermatàcies: pipes i afins
La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de…
garlopa

Garlopa
Ecomuseu la Vall d’Ora
Tecnologia
Ribot allargassat amb un mànec o agafador per a la mà i proveït de fulla i de contrafulla, emprat per a adreçar i per a obrar la fusta.
bossell
Tecnologia
Mena de ribot estret amb sola còncava de secció semicircular, i també el tall de la fulla, que serveix per a perfilar bordons en les motllures de fusta.
planejar
Tecnologia
Fer plana o llisa la superfície o les superfícies d’una peça de fusta passant-hi la plana, el ribot, la garlopa, etc, o treballant-la amb la planejadora.
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
caciquisme
Història
Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents, que serveixen d’enllaç entre l’oligarquia que deté el poder i els habitants de llurs localitats.
A l’Estat espanyol la corrupció i la falsificació de les eleccions arribà a dominar la vida política municipal, provincial i parlamentària durant la Restauració 1874-1931, especialment a partir de la instauració del sufragi universal 1889, en què les velles oligarquies l’utilitzaven per tal d’evitar canvis radicals en l’estructura del poder El cacic local era normalment un home amb poder econòmic, intellectual o moral sobre una comunitat i ben relacionat amb l’administració Per damunt d’ell hi havia el cacic del districte, que controlava i feia elegir el personatge prèviament designat El…
La ciutat cremada
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976; ficció de 156 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de la Riba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May Eulàlia, FRepiso Jaume Carner…
Sant Nicolau de Girona
Art romànic
Situació Singular capçalera de l'església de Sant Nicolau, formada per tres absis disposats en forma de trèbol, i una cúpula central sobre trompes E Pablo L’església de Sant Nicolau és situada davant la façana de ponent de l’església del monestir de Sant Pere de Galligants Mapa L39-12334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquesta església, alçada probablement poc temps després que la de Sant Pere de Galligants, fou construïda, com a capella funerària, dins el recinte del cementiri de l’esmentat monestir, del qual depenia La notícia més antiga i l’única que s’acostuma a esmentar data del 1135,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina