Resultats de la cerca
Es mostren 802 resultats
Joseph Henry Maclagan Wedderburn
Matemàtiques
Matemàtic escocès.
Membre de la Royal Society i d’altres societats, fou professor a diverses universitats d’Europa i dels EUA Contribuí a l’estudi de l’anàlisi estructural algèbrica, dels nombres hipercomplexos i de les matrius
John Barton
Economia
Economista anglès, considerat de l’escola clàssica.
És autor de l’assaig, elogiat per Ricardo i per Malthus, Observations on the circumstances which Influence the Condition on the Labouring Classes of Society 1817, on estudia la transformació del capital circulant en fix
John-George Bartholomew
Cartografia
Geografia
Cartògraf escocès.
Fou un dels fundadors de la Royal Scottish Geographical Society 1884 Introduí el sistema de representació del relleu per mitjà de colors La seva obra més coneguda és el Times Survey Atlas of the World 1921
Ferde Grofé
Música
Compositor nord-americà.
Conegut com a arranjador musical el 1924 instrumentà la Rhapsody in Blue de Gershwin i especialment per la seva espectacular Grand Canyon Suite 1931 per a orquestra Té també un ballet Café Society , 1938, simfonies, etc
William Withering
Botànica
Mineralogia i petrografia
Metge, mineralogista i botànic anglès.
Autor de l’obra An Account of the Foxglove and Some of its Medical Uses 1785, introduí l’ús de la digital en la terapèutica mèdica, especialment en les hidropesies Fou membre de la Royal Society 1784
Edgar Douglas Adrian

Lord Adrian
© Fototeca.cat
Biologia
Biòleg anglès.
Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones
Henry Bessemer
Tecnologia
Enginyer metal·lúrgic anglès.
Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls i el 1855 descobrí un procediment per a l’obtenció de l’acer a partir de la fosa procediment de Bessemer El 1879 fou nomenat membre de la Royal Society
Dennis Gabor
Enginyer hongarès, naturalitzat britànic des del 1934.
Féu nombrosos estudis sobre òptica i electricitat És autor de The Electron Microscope 1945, Inventing the Future 1963 i The Mature Society 1972, entre altres obres Inventà l' holografia , i el 1971 rebé el premi Nobel de física
Albert Porqueras i Mayo
Educació
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català…
,
Michael Faraday

Portrait of Michael Faraday, de Thomas Phillips (1842)
Domini públic
Física
Físic i químic anglès.
Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques Assistent a les conferències de Humphry Davy 1812, aquest el nomenà 1813 auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent 1821 i director 1825 Fou un membre de la Royal Society 1824 i de l’Académie Française des Sciences, professor de química 1833 i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme descobrí la interdependència dels camps magnètics i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina