Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Gordià Ribera i Marqués
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San Cristóval Mártir y…
Llorenç Moyà i Gilabert
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Vida i obra Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina 1940—, però molt aviat, influït per MA Salvà, G Colom i M Ferrà, decidí escriure en català Emmarcat en el grup dels 50 juntament amb JM Llompart i Blai Bonet, com a poeta publicà La bona terra 1949, encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos 1953, Flos Sanctorum 1956 i Via Crucis 1961 Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses 1957 i, sobretot,…
,
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
Jan van Eyck
Pintura
Pintor flamenc.
La seva obra representa la culminació de l’art de l’edat mitjana i alhora la iniciació de la pintura renaixentista Visqué a la Haia 1422-24, a la cort de Joan de Baviera, comte d’Holanda El 1425 s’installà a Bruges, cridat per Felip III, duc de Borgonya, per a qui treballà com a pintor de cort i per a qui feu diverses missions una d’elles fou un viatge a Portugal per pintar dos retrats de la princesa Isabel, filla de Joan I Feu també un retrat, acabat el 1439, de la seva muller, Margaretha Groeningemuseum de Bruges La primera manifestació de la seva pintura són unes miniatures realitzades…
Pierre Teilhard de Chardin

Pierre Teilhard de Chardin
© Fototeca.cat
Filosofia
Paleontologia
Paleontòleg i pensador cristià alvernès.
Jesuïta 1899, cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París 1922-28, deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb EVincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític recorregué una gran part de l’Orient l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop sinanthropus pekinensis , el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir Després de la Segona Guerra…
exposició
Cristianisme
Cerimònia d’exposar el Santíssim a l’adoració dels fidels, sia mostrant l’hòstia en la custòdia (exposició major), sia mostrant només el copó que la conté (exposició menor).
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
Enric Dordal i Frias

Enric Dordal i Frias
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, liturgista.
Biografia Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934 Hi professà l’11 d’agost de 1935 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica , redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942 Des d’aquesta data residí a…
Marededeu de la Col·lecció Vayreda
Art romànic
Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…
Jaume Ferrer II
Art gòtic
El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o el màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina