Resultats de la cerca

El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians…

El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent…

És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del ferrocarril de…

Fill de Joan II de Montcada i Tolsà El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials Lloctinent general de Catalunya 1580-81, lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent Lloctinent de València 1581-94, la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada 1586 Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou…