Resultats de la cerca

Les aletes dorsal i anal són molt llargues i es troben situades prop de la caudal És de color gris, amb reflexos blaus o vermells Té la boca grossa, proveïda de dents tant al paladar com a la llengua Viu en diversos rius d’Amèrica del Sud La seva carn és apreciada

Alguns anguilliformes 1 agulla de fons Nemichthys scolopaceus , 2 netàstoma Nettastoma melanurum , 3 congre dolç Gnathophis mystax , 4 serp de mar Ophicthus rufus , 5 serp de platja Dalophis imberbis , 6 serp de mar Ophisurus serpens, 7 Apterichthus anguiformis, 8 Apterichthus caecus La làmina permet d’observar les característiques externes comunes d’aquestes espècies, que fan que hom les consideri pertanyents al mateix ordre, principalment la forma allargada del cos, l’aleta caudal acabada en punta i les obertures branquials reduïdes Les de la família dels ofíctids, o serps de mar 4…

Luvar Luvarus imperialis , en dos estadis juvenils successius 1a i 1b , i en estat adult 1c , que pot fer fins a 2 m de llargària Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella 1a i Luvarella 1b Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa Domènec Lloris Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal Tenen la boca petita, terminal i allunyada…

Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera…

És l’os que aguanta la major part del pes de l’avantbraç i és més gruixut que el cúbit, amb el qual s’articula També s’articula amb l’húmer i amb els ossos del carp en ambdós extrems En les aletes pectorals dels peixos hi ha un os radial, precursor del radi

Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons

Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna

Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal

Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible

Un cop marcat l’objectiu, un dispositiu de rastreig que identifica el feix làser dirigeix la bomba mitjançant estabilitzadors i aletes El marge d’error és d’un metre Generalment es llancen des d’avions a uns 5 000 m de l’objectiu i a gran altura per evitar els mitjans antiaeris, i avancen planejant cap al seu objectiu