Resultats de la cerca
Es mostren 1617 resultats
Menjar amb més varietat
En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres De fet, la poca varietat en l’alimentació és un dels…
common-rail
Transports
Sistema d’alimentació per a motors dièsel d’injecció directa basat en els sistemes d’alimentació dels motors d’injecció de gasolina.
De fet, el seu funcionament és el mateix Consisteix a bombejar combustible a pressió en un conducte comú o acumulador que en els motors d’injecció de gasolina s’anomena “rampa d’injecció” A partir d’aquest acumulador surten unes canonades cap als injectors tantes com injectors tingui el motor Els injectors d’accionament electromagnètic són controlats per centraleta UCE Unitat de Control Electrònica, de la mateixa manera que en els motors d’injecció per gasolina Aquesta centraleta està dissenyada i programada per a adaptar-se a la forma de funcionament dels motors dièsel d’injecció directa La…
convertidor de tensió contínua-contínua
Circuit electrònic que converteix un corrent elèctric continu d’entrada i d’un cert voltatge en un altre de sortida amb un altre voltatge i diferent valor de corrent.
La seva funcionalitat és la de fer de font d’alimentació en equips electrònics El més habitual és que internament funcionin en mode commutat i això fa que siguin dispositius amb una alta eficiència energètica Per exemple, es fan servir en fonts d’alimentació d’equips portables com ara els carregadors de telèfons mòbils i les fonts d’alimentació dels ordinadors portàtils
dietista-nutricionista
Dietètica
Alimentació
Professió sanitària titulada i regulada per a l’exercici de la qual habilita el títol de Diplomat o Graduat en Nutrició Humana i Dietètica (Llei 44/2003, de 21 de novembre (BOE 22-11-2003), d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).
El dietista-nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones adequada a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques d’aquestes, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública La Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica descriu el dietista-nutricionista com el professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona…
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en anteriors cicles, per tal…
climatització
Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu,…
PAE
Electrònica i informàtica
Mesura percentual de l’eficiència neta d’un amplificador.
Els amplificadors són dispositius actius, és a dir, els cal una alimentació externa per a poder amplificar els senyals L’amplificador usa el corrent continu de l’alimentació per a amplificar el senyal a l’entrada Així doncs, la PAE és una mesura que indica quin percentatge de la potència en contínua, relativa a l’alimentació, s’ha emprat per a amplificar el senyal d’entrada El cas ideal seria aquell en què tota la potència que s’utilitza per a alimentar l’amplificador es convertís en guany a la sortida del dispositiu, però aquesta situació és molt improbable excepte per als amplificadors…
estenòfag | estenòfaga
Ecologia
Dit de l’organisme adaptat a una alimentació molt especialitzada.
biocombustible de primera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.
Aquest biocombustible té l’inconvenient d’entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l’alimentació humana o l’alimentació animal És un biocombustible de primera generació el biodièsel