Resultats de la cerca

Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya

Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh 1235, constituí el moment culminant del poder hàfsida Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres marínides, 1347 i 1357 Barba-rossa, 1534 el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració 1535, els turcs posaren fi definitivament a la dinastia Els hàfsides mantingueren relacions comercials tractats de Panissars, 1285 de Tunis, 1308 i 1403 amb la corona catalanoaragonesa…

Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca

Emigrà al Magrib per estudiar, i des del 1375 fou imam i ḫāṭib de la Qarawiyyīn de Fes Autor d’un comentari a les Ḥikam d’ibn ‘Aṭā'Allāh d’Alexandria i de diverses epístoles de direcció espiritual Rasā'il sugrà i Rasā'il kubrà , la seva mística representa un retorn al sufisme primitiu

El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat

Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima

Amb la conquesta musulmana de la península Ibèrica una part restà incorporada al regne de Tudmir, del qual, després d’Oriola, la ciutat de Múrcia, fundada per ‘Abd al-Raḥmān II, esdevingué la capital A la fi del s IX el senyor de Múrcia, Daysan ibn Iskaq, participà, sense gaire conseqüència, en la revolta nacionalista d’'Umar ibn Hafsūn Amb el desmembrament del califat de Còrdova, Múrcia fou la seu de la taifa del seu nom, governada per la dinastia eslava dels Banū Tāhir i incorporada a vegades a la d’Almeria o a la de València, fins que fou conquerida per ibn ‘Ammar 1078 i…

La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…

El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Hariri Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència El 13 de desembre el tribunal imposa a Ayyash cinc penes de cadena perpètua en absència

Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu lideratge, estrenyé els vincles de l’…