Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
Fraire de Joi e sor de Plaser
Literatura catalana
Poema anònim català en 824 octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s.XIV.
Desenvolupament enciclopèdic La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia Bibliografia Pacheco, A 1992 Thiolier-Méjean, S 1996 Vegeu bibliografia
Fraire de Joi e sor de Plaser
Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s XIV.
La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició
mestre de Martínez Vallejo
Pintura
Nom amb què hom ha designat un pintor anònim valencià dels s. XV-XVI.
Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna
Les estil·lades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell
Literatura catalana
Relat epistolar breu, d’autor anònim valencià, publicat en plec solt al segle XVI.
Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen…
Esteve Paluzie i Cantalozella
Historiografia catalana
Historiador, pedagog i editor.
Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…
Crònica d’Espanya
Literatura catalana
Primera traducció anònima al català de l’epítom llatí Status Yspaniae a principio usque nunc (1268) de la Historia gothica o Historia de rebus Hispaniae (1243), de Roderic Ximénez de Rada, arquebisbe de Toledo (1170/80-1247).
Desenvolupament enciclopèdic Es conserva intercalada en una crònica universal francesa ms esp 13 de la Bibliothèque Nationale de París Atribuïda temps enrere a Pere ↑ Ribera de Perpinyà , hom ha demostrat que aquesta autoria és injustificada i que l’obra fou redactada cap a l’any 1268 per un autor anònim, qui en continuà la redacció amb el regnat de Jaume I fins a la conquesta de Múrcia l’any 1266, canviant-hi la ideologia del model en mostrar-se a favor de la independència de l’Església tarraconense respecte de la seu toledana Les interpolacions procedeixen de la Historia Romanorum i de la…
fandango

Exemple de fandango
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular espanyola, cantada o no, de compàs ternari i tempo moderadament ràpid, ballada per una parella amb acompanyament de guitarra i castanyoles o altres instruments.
Citat per primer cop en l’entremès anònim del principi del segle XVIII titulat El novio de la aldeana , el fandango formà part de moltes de les tonadillas , sarsueles i ballets d’aquesta mateixa època Són molt coneguts els exemples per a teclat d’A Soler i D Scarlatti CW Gluck utilitzà fragments melòdics del fandango de D Scarlatti en el seu ballet Don Juan , que després WA Mozart incorporà amb modificacions a Les noces de Fígaro D’una forma estilitzada, es troben exemples de fandango en el Caprici espanyol de N Rimskij-Korsakov, en Iberia d’I Albéniz, en la peça número 3 de…
Francesc d’Olesa i Santmartí
Literatura catalana
Militar
Història
Militar, alt funcionari i poeta.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort Se li han…
,
Magí Cases
Literatura catalana
Retòrica
Cristianisme
Poeta i escriptor.
Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota 1673, en vers i…
,
Pérotin
Música
Compositor francès.
Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina