Resultats de la cerca

Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal 1312 Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou 1319 En fou almirall 1320 al cap d’una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova Fou derrotat per l’amirall genovès Corrado Doria Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibellins al nord d’Itàlia Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà 1323 i, més tard, fou fet…

De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

És autor d' Apodéikseis historíon ‘Històries’, obra centrada en els orígens i en el desenvolupament de l’Imperi Otomà del 1298 al 1464, d’una remarcable objectivitat

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona

S'establí a Venècia n'esdevingué ciutadà el 1476, des d’on navegà per la Mediterrània oriental, i vers el 1484 a Bristol Anglaterra En 1492-93 estigué a València, on proposà, sense èxit, a Ferran II de Catalunya-Aragó la construcció del port Obtingué d’Enric VII d’Anglaterra 1496 patent per a ell i els seus tres fills per a un viatge de descobriment i ocupació Caboto, que intentava d’establir una ruta o pas del nord-oest per a arribar al Japó, féu un viatge des de Bristol el 1497 tocà terra molt probablement en l’àrea de l’estret de Cabot, i un altre viatge, amb cinc vaixells 1498, en el qual…

El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana

Les seves obres —diverses èglogues i una novella— foren impreses el 1554, mort ja l’autor, però foren conegudes manuscrites amb anterioritat Impregnat d’italianisme, conreà l’ègloga, bé que amb un sentit popular que enllaça amb les pastorelles medievals La novella O Livro de Menina e Moça restà inacabada És un relat sentimental en la línia de la Fiammetta de Boccaccio, però amb elements cavallerescs i pastorals La seva insistent menció de la saudade anticipa temes romàntics Hom li atribueix una ègloga, Crisfal , que és, en realitat, una novella sentimental versificada

Senyor de Montisano Fill de Galceran de Requesens i Santacoloma Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos 1496, participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia 1509 i defensà Rodes contra els turcs Fou també alcaid del castell de Salses 1503

Deixeble de MPacher, és documentat a Salzburg des del 1494 signà tres escenes del Retaule de Neustift a Brixen, les del Naixement de la Mare de Déu, Presentació al Temple, Visitació 1502, Alte Pinakothek, Munic i li n'és atribuïda una altra Noces de la Mare de Déu Possiblement influït pels Carpaccio, el seu estil moderat se separà del to vigorós de les obres de Pacher