Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
gènere neutre
Gramàtica
Classe de la categoria gramatical gènere en les llengües que en tenen més de dos (masculí i femení) i en oposició a aquests.
Formalment, el català només conserva com a restes del gènere neutre els pronoms demostratius això , allò i els arcaics açò , ço , els indefinits tot , alguna cosa , quelcom , l’interrogatiu que , el pronom feble ho formes referides a alguna cosa indeterminada o a un conjunt d’antecedents presos collectivament
mobilitat social
Sociologia
Qualitat dels individus, les famílies i els grups socials en virtut de la qual aquests passen d’una posició social a una altra.
En la societat industrial l’ascensió en l’escala social d’una gran majoria comporta la davallada d’una minoria La rapidesa dels canvis tecnològics i l’edat determinen una estabilitat per a una bona part de la població, la qual cosa fa que les capes intermèdies de la societat hagin crescut molt, mentre que d’altres s’han mantingut estables o han minvat Un factor important en la mobilitat social és actualment el grau de cultura, l’educació rebuda
substància
Filosofia
Concepte que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
És un concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies Traducció del terme grec ousía , el mot substància té una certa relació no sols amb el d’essència, sinó també, i sobretot, amb els de subsistència, substrat i supòsit, i àdhuc amb els de subjecte i persona Si l’oposició substància-accidents permet d’explicar el moviment i el canvi accidental, el problema del canvi substancial fou explicat a partir de l’afirmació que la substància és composta de matèria i forma —com a “coprincipis” metafísics i àdhuc físics…
contracte social
Sociologia
Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat, que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social ( contractualisme
).
mínor
Educació
Formació complementària dins dels estudis de grau en una àrea del coneixement diferent de la que constitueix el nucli principal d’aquests estudis.
Wazīristān
Divisió administrativa
Regió muntanyosa del Pakistan, a la frontera amb l’Afganistan, que correspon a la part oriental del Paixtunistan, país situat entre aquests dos estats.
És habitada per wazīrī , anomenats també paixtus
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom aplicat sovint a les nombroses imitacions d’aquests dirhems àrabs que encunyaren diferents estats de la corona catalanoaragonesa, d’Occitània i d’Itàlia.
Aquestes emissions eren emprades en el comerç amb el món àrab i eren ben lucratives pel rebaix de contingut d’argent que hom hi practicava Jaume I n'autoritzà emissions a Montpeller, Lleida, Mallorca i València Al s XV, Alfons el Magnànim ordenà que la ciutat de València encunyés moneda d’argent que imités la del regne de Granada Els sobirans rebien un guany que hom estipulava en una quantitat per marc d’argent encunyat
cable
cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons que tinguin…
acoblador acústic
Física
Estructura que permet una transmissió eficient de l’energia acústica d’un espai a un altre adaptant la impedància acústica entre aquests dos espais.
sobrecollidor
Història
A la corona catalanoaragonesa, oficial de les generalitats dels regnes respectius encarregat de cobrar els drets del general, quan aquests es recaptaven per administració.