Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Johann Kuhnau
Música
Compositor, teòric musical i intèrpret de tecla alemany.
Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El…
Joan Bros i Bartomeu
Música
Compositor català.
Començà l’aprenentatge musical com a escolà de cant de la catedral de Tortosa Posteriorment es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Francesc Queralt, mestre de la catedral Ben aviat pogué assumir les funcions de mestre segon de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona i organista de l’església de Sant Sever, època en què començà a posar de manifest el seu talent amb la composició del Lauda Jerusalem a vuit veus, el Domine non est a dotze veus i l’oratori El juicio universal , estrenat el 1804 El 1807 guanyà per oposició la plaça de mestre de capella de Màlaga, de la qual…
Johann Wolfgang Franck
Música
Compositor alemany.
Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de les seves obres…
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música instrumental també hi…
Mirella Freni
Música
Nom amb el qual és coneguda la soprano italiana Mirella Fregni.
Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…
,
enharmonia
Música
Relació entre notes, conjunts de notes o intervals que, malgrat ser de diferent nom, tenen la mateixa acuïtat en el sistema del temprament igual, és a dir, corresponen a les mateixes tecles en un piano.
Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d’un 4t grau…
Baldassare Galuppi
Música
Compositor, director i clavecinista italià.
Vida El seu pare, que tocava el violí al teatre local, li donà les primeres lliçons de música A setze anys compongué la seva primera òpera, La fede nell’incostanza ossia Gli amici rivali Fou durant la seva adolescència que estudià amb A Lotti, el qual li ensenyà composició i l’inicià en el clavicèmbal El 1726 anà a Florència i durant un any treballà com a clavecinista al Teatro della Pergola El 1727 retornà a Venècia i compongué l’òpera Gli odi delusi dal sangue 1728, que fou seguida de Dorinda 1729 L’èxit d’aquesta darrera començà a donar impuls a la seva carrera musical El 7 de juliol de…
Pietro Alessandro Guglielmi
Música
Compositor italià, una de les figures més importants de l’òpera al final del segle XVIII.
Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…
contralt
Música
Cantant amb una extensió del fa2 al sol4, malgrat que aquesta tessitura es pot estendre per ambdós extrems, especialment en composicions per a solista.
Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…
cavatina
Música
Breu fragment vocal solístic més senzill que l’ària, que hom troba a final del s XVIII en algunes obres.
Les cavatines més famoses es troben en òperes de Mozart, Bellini i Rossini
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina