Resultats de la cerca

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les àries…

El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades les seves…

Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb instruments La…

Filla adoptiva de Giulio Strozzi, llibretista collaborador de C Monteverdi Estudià amb Francesco Cavalli i a l’Accademia degli Unisoni, on el 1637 començà a fer els primers concerts com a cantant El 1664 aparegué el seu primer volum de madrigals de dues a cinc veus Dedicà les edicions de les seves obres a persones importants, com ara Ferran II d’Àustria o Eleanora de Mantova Fins el 1664 publicà vuit volums de motets, ariete , àries i cantates per a veu sola i continu, i algunes també per a corda En total publicà més de cent obres Les cantates opus 7 i 8, amb textos de llibretistes coneguts,…

La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per a dues…

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat de M Caballé a…

Entre les formes afins hi ha la burletta i la farsa Generalment constava de dues o tres parts, cadascuna de les quals contenia una o dues àries -quasi sempre en forma da capo i separades per recitatius- i un duet final Aquestes parts eren recollides al final del llibret de l' opera seria que complementaven, sense constituir un espectacle per elles mateixes Fou una derivació de l' intermedio dels segles XVI i XVII, terme que es mantingué com a sinònim al llarg de la primera meitat del XVIII, i de les scene buffe del XVII, difoses sobretot a Nàpols, quan aquestes se separaren de l' opera seria…

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…

Molt popular a Anglaterra i a les seves colònies durant el segle XVIII, deu molt a l' opéra comique francesa i a l' opera buffa italiana La música, completament eclèctica, barrejava fragments originals amb tota mena d’adaptacions, sigui de melodies populars, de danses més o menys de moda, o d’àries d’òpera molt conegudes El responsable de la música, sovint anònim, s’acostava més a un adaptador o un compilador que a un compositor pròpiament dit Els textos eren satírics i feien befa dels poders establerts o de certes modes La primera ballad opera -i la més famosa- és The Beggar’s opera 'L’òpera…

Vida Fou el més destacat de l’Escola Alemanya del Nord i el més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència La seva família procedia originàriament de la vila de Buxtehude, al sud-est d’Hamburg, i els seus avantpassats s’installaren a Oldesloe, al ducat de Holstein, al principi del segle XVI Es formà musicalment amb el seu pare, l’organista i mestre de capella Johannes Buxtehude 1602-1674 L’any 1660 fou nomenat organista a l’església de Santa Maria de Helsingør, a l’illa de Sjaelland Dinamarca Vuit anys més tard, el1668, succeí Franz Tunder com a organista de…