Resultats de la cerca
Es mostren 2179 resultats
diszoocor | diszoocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals serveixen d’aliment als animals que les transporten.
La disseminació és assegurada per les diàspores que els animals transporten, però que deixen abandonades per qualsevol motiu i, així, no arriben a ésser destruïdes És el cas dels pinyons disseminats pels esquirols o les glans que transporten molts ocells També les formigues tenen una acció molt important de transport de diàspores mirmecocor
barranc de Sotllo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l’ estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l’ estany d’Estats , i continua fins al seu desguàs a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m
Primera vaga del futbol femení a l’Estat espanyol
El cap de setmana del 16 i el 17 de novembre, les jugadores de futbol de la Lliga espanyola duen a terme la seva primera vaga en protesta pel bloqueig de les negociacions del primer conveni collectiu del futbol femení L’endemà sindicats i clubs arriben a un acord i es desconvoca la vaga
sedimentació
Geologia
Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l…
tràquea
Anatomia animal
Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes, que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
En determinats aràcnids, les tràquees tenen forma laminar i s’apleguen en conjunts, anomenats impròpiament “pulmons”, oberts a l’exterior mitjançant un sol orifici En els insectes i aràcnids, els estigmes s’obren sobretot a l’abdomen Dins l’insecte es van dividint en branques com més va més fines que arriben a tot el cos
central fotovoltaica
Tecnologia energètica
Central que utilitza plafons de cèl·lules fotovoltaiques (cèl·lula fotoelèctrica), convenientment connectades per a produir energia elèctrica directament a partir de la radiació solar.
No poden ésser regulades i, per tant, hom les ha de connectar a un sistema d’acumulació Les realitzacions pràctiques actuals arriben a potències d’1 MW Hom les utilitza per a proveir d’energia els ginys espacials o, en aplicacions estàtiques, per a proporcionar electricitat a habitatges aïllats, centres repetidors en xarxes de telecomunicació, etc
ascotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.
Tenen els apèndixs bucals modificats per a poder xuclar posseeixen sis parells d’apèndixs toràcics L’abdomen pot ésser segmentat o no El cos és embolcallat per un replec del tegument que fa de closca, fins al qual arriben els nombrosos diverticles del tub digestiu Són hermafrodites Dos gèneres destacables són Laura i Synagoga, paràsits d’antipataris
cisticercosi
Patologia humana
Parasitosi humana produïda per les larves de la tènia del porc ( taenia solium
) o de la tènia de la vaca ( taenia saginata
).
La parasitació en l’home es pot produir per autoinfecció o bé, més freqüentment, per contaminació fecal dels aliments Quan els ous arriben a la porció inicial del budell prim, en surten les larves, que travessen la paret intestinal, es disseminen mitjançant la sang i es fixen especialment en la pell, els músculs, el cervell i els ulls
leotards
Indumentària
Parell de mitges gruixudes de punt, les quals, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.
Rep el seu nom de l’acròbata francès Jules Léotard 1842-1870
cavitat absorbent
Física
Cavitat que absorbeix la majoria de les radiacions que li arriben. Una cavitat absorbent ideal és l’anomenat cos negre.