Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la Hispanic Society de…

Eugeni d’Ors i Rovira, cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes, organitza la representació franquista a la Biennal de Venècia

Vida Estudià dret a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Fou crític musical en "Arriba" i "ABC" i participà en la direcció de nombroses institucions musicals, com ara la Comisaría General de la Música 1940-43, 1971-72 i la secció de música contemporània de l’Instituto Español de Musicología 1952 En 1951-56 dirigí el Conservatori de Madrid i el 1958 ingressà en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual fou secretari general des del 1969 També dirigí l’Academia de España de Roma 1977-81 i el Museo del Prado Escriví…

Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors de l’època,…

Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a professora de dansa…

Fou catedràtic de mecànica a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Publicà un Diccionario Industrial Artes y oficios de Europa y América 1888, de ciències aplicades, en sis volums

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses de color…