Resultats de la cerca

Situat al vessant septentrional del mont Caro, a 1090 m d’altitud, dins del parc natural dels Ports Fou inaugurat el 25 de setembre de 1966 i disposa de cinquanta places d’allotjament És punt de pas del GR-7, base de l’ascensió al mont Caro i altres cims dels Ports, així com inici d’itineraris a peu o en bicicleta tot terreny

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976

La Giralda fou edificada en època almohade 1184-98 per Ahmad ibn Baso i ‘Alī de Gómara És de planta quadrada, de 13,60 m de costat l’inferior té trenta-cinc trams de rampa que permeten l’ascensió a la part alta, i l’exterior és decorat amb rajola de València El coronament fou fet per Hernán Ruiz el Jove 1560-68, que projectà tres cossos superiors coronats per una figura de la Fe

Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament

Participà en l’expedició al Ruwenzori organitzada pel British Museum i féu la difícil ascensió del cim que duu el seu nom 4 659 m En dues grans expedicions explorà l’interior de l’Irian Occidental, a la Nova Guinea 1909-11 i 1912-13, i arribà fins a la serralada dels monts Nassau Participà en altres expedicions a l’Everest 1921, a Sierra Nevada de Santa Marta 1924, etc Deixà nombrosos escrits

Membre de l’Agrupació Excursionista Muntanya, és guia d’alta muntanya de la Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya, tècnic superior esportiu d’alta muntanya i tècnic d’esports en descens de barrancs Instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyola des del 1988 Des de l’any 1987 treballa en temes relacionats amb la muntanya, impartint cursos de formació d’instructors i guies, feina que alterna amb treballs de conducció de clients en escalada en roca, alpinisme, esquí de muntanya i barrancs És…

Fundat el 1989, els seus impulsors foren Joan Soler, Xavier Recasens i Fermí Alonso Organitza activitats muntanyistes com raids d'aventura, duatlons de muntanya, curses d'orientació urbana i expedicions alpinístiques El 2004 nasqué el Cambrils Raid Team, que participa en diverses proves de muntanya El 2010 destacà l'ascensió al mont Elbrus, a Rússia També practica l'escalada i disposa d'un bloc interior situat al pavelló municipal i un rocòdrom exterior de 15 m d'alçada

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada