Resultats de la cerca

Situat al vessant septentrional del mont Caro, a 1090 m d’altitud, dins del parc natural dels Ports Fou inaugurat el 25 de setembre de 1966 i disposa de cinquanta places d’allotjament És punt de pas del GR-7, base de l’ascensió al mont Caro i altres cims dels Ports, així com inici d’itineraris a peu o en bicicleta tot terreny

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

De l’església parroquial el Salvador, on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del s XVI totes dues fetes a Morella, depèn el santuari del Roser A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del s XVII Formava municipi independent fins el 1976

Membre de l’Agrupació Excursionista Muntanya, és guia d’alta muntanya de la Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya, tècnic superior esportiu d’alta muntanya i tècnic d’esports en descens de barrancs Instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyola des del 1988 Des de l’any 1987 treballa en temes relacionats amb la muntanya, impartint cursos de formació d’instructors i guies, feina que alterna amb treballs de conducció de clients en escalada en roca, alpinisme, esquí de muntanya i barrancs És…

La Giralda fou edificada en època almohade 1184-98 per Ahmad ibn Baso i ‘Alī de Gómara És de planta quadrada, de 13,60 m de costat l’inferior té trenta-cinc trams de rampa que permeten l’ascensió a la part alta, i l’exterior és decorat amb rajola de València El coronament fou fet per Hernán Ruiz el Jove 1560-68, que projectà tres cossos superiors coronats per una figura de la Fe

Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament

Participà en l’expedició al Ruwenzori organitzada pel British Museum i féu la difícil ascensió del cim que duu el seu nom 4 659 m En dues grans expedicions explorà l’interior de l’Irian Occidental, a la Nova Guinea 1909-11 i 1912-13, i arribà fins a la serralada dels monts Nassau Participà en altres expedicions a l’Everest 1921, a Sierra Nevada de Santa Marta 1924, etc Deixà nombrosos escrits

Fundat el 1989, els seus impulsors foren Joan Soler, Xavier Recasens i Fermí Alonso Organitza activitats muntanyistes com raids d'aventura, duatlons de muntanya, curses d'orientació urbana i expedicions alpinístiques El 2004 nasqué el Cambrils Raid Team, que participa en diverses proves de muntanya El 2010 destacà l'ascensió al mont Elbrus, a Rússia També practica l'escalada i disposa d'un bloc interior situat al pavelló municipal i un rocòdrom exterior de 15 m d'alçada

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada