Resultats de la cerca

Utilitzà una llengua arcaica a Sangschaw 1925 i a Penny Wheep 1926 Es definí políticament amb Hymn to Lenin 1935 La seva poesia, dins el moviment d’avantguarda, associà el nacionalisme escocès i l’internacionalisme Destaca el poema A Drunk Man Looks at the Thistle 1926 Professor de la Royal Scottish Academy 1974 i president de la Scottish Poetry Society 1976, el 1978 hom li publicà l’obra completa Collected Poems És un dels capdavanters de la renaixença escocesa moderna

Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Estudià el trombó al conservatori de Ljubljana amb Karas, al de París amb Lafosse i Mason i composició amb LBerio i RLeibowitz i és professor de trombó des del 1968 a l’escola superior de música de Colònia Gran virtuós que ha portat la tècnica d’aquest instrument a les màximes possibilitats de la música d’avantguarda, ha compost Étude pour Folklora I 19 solistes, La Ronde Orquestra, Discours I-II-III trombó, 5 trombons, 5 oboès, i Voie narrador, cor i orquestra

Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic

Estudià dret i arquitectura A París entrà en contacte amb l’avantguarda artística dels anys vint En 1939-49 residí a Anglaterra, on dirigí documentals i curtmetratges entre els quals destaquen Pett and Pott 1934 i Coal Face 1936 Novament a París, fundà la productora Vera Cruz 1949 Posteriorment residí a Àustria, on adaptà al cinema l’obra de Brecht Herr Puntila und sein Knecht Matti 1956 i tornà al Brasil, on es convertí en un dels inspiradors del “nou cinema” brasiler

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

És una mena de música experimental que prescindeix dels esquemes clàssics tradicionals N'ha estat el fundador i compositor principal Josep MMestres i Quadreny Segueix la tendència de donar importància a l’atzar com a mètode de composició Josep Cercós i Josep Casanoves també han conreat formes obertes

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Estudià al Conservatori Hellènic 1922-34 i posteriorment, gràcies a una beca de la UNESCO, en 1949-50 amplià la seva formació en diferents centres europeus d’ensenyament musical Professor de contrapunt i composició al Conservatori Hellènic a partir del 1953, fou mestre d’importants compositors grecs, com ara M Adamis, Th Antoniou, G Aperghis i A Kunadis Com a compositor, evolucionà des de l’impressionisme, passant pel nacionalisme, fins a un llenguatge molt personal, en què fonia elements de diferents tendències d’avantguarda