Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Matthew Biondi
Natació
Nedador nord-americà.
Guanyador de set medalles als Jocs Olímpics de Seül el 1988 cinc de les quals foren d’or, en les proves de 50 i 100 m lliures i tres més en els relleus 4 × 100 i 4 × 200 m lliures i 4 × 100 m estils Ja havia guanyat una medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984 en el relleu 4 × 100 metres lliures, i set medalles en el campionat del món de Madrid del 1986 El 1991, en el campionat del món celebrat a Perth, aconseguí tres medalles d’or i una d’argent, per la qual cosa esdevingué el capità indiscutible del poderós equip nord-americà present en els Jocs Olímpics de…
martell

Tipus de martell
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.
Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc, l’ús martell de marcar, de reblar, etc o l’ofici martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de…
batedor | batedora
Esport
En el beisbol, jugador atacant que té la funció de batre la pilota.
batolles
Agronomia
Eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o corretja.
aiguabatre
Batre, la tempesta, la pluja, etc amb aigua (la terra, sembrats, arbres, etc).
encunyar
Batre (una moneda, una medalla, etc), fent-hi l’empremta amb l’encuny.
Josep Vicens i Juli
Música
Compositor popular de sardanes català.
Vida Format al seu entorn local, des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala A partir del 1885 donà a conèixer sardanes que aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a Malgrat El seu estil planer, derivat de la cançó popular i formalment equilibrat, el convertí en un dels autors…
Jordi Lluís Boquet Miquel

Jordi Lluís Boquet Miquel
Arxiu J.L. Boquet
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Fill del també pilot Jordi Boquet Blanch Debutà en competicions oficials com a pilot júnior amb 16 anys a la Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, amb una Ducson de 50 cc Formant equip amb Miquel Perejuan, aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya de resistència en 250 cc 1974, campionat que de nou assolí el 1976 fent equip amb José Coronilla Juntament amb Perejuan, va batre el rècord de voltes 665 de la categoria de 250 cc de les 24 Hores de Montjuïc 1974, fita no superada fins el tancament del circuit, i ambdós foren escollits millors esportistes de Mataró el 1974 Guanyà dos…
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…
Anton Zeilinger

Anton Zeilinger
© Institute for Quantum Optics and Quantum Information / Vienna of the Austrian Academy of Sciences
Física
Físic austríac.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de teletransport, des dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina