Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Lleó VI
Història
Emperador d’Orient (886-912).
Fill de Basili I i d’Eudòxia, fou educat pel patriarca Foci, el qual, anys després, deposà Defensà els confins orientals contra els àrabs, però fou derrotat a Sicília i també sortí perdedor contra els búlgars, als quals hagué de cedir els territoris de Macedònia i d’Albània Home de vasta cultura i mecenes important, escriví pregàries, homilies, poesies i, sobretot, una seixantena de llibres Les basíliques que constitueixen una sistematització completa del dret grecoromà i un retorn a l’esperit de Justinià, en oposició a la legislació bizantina del segle VIII i, en particular,…
‘Abd al-Malik
Història
Cinquè califa omeia (685-705).
Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
Eudòxia Comnè
Història
Princesa bizantina, besneboda de l’emperador Manuel I Comnè, i senyora de Montpeller.
Ramon de Montcada, senyor de Tortosa i senescal de Catalunya, en negocià, vers la fi del 1173, el matrimoni amb el comte Ramon Berenguer IV de Provença, germà del rei Alfons I de Catalunya-Aragó com a coronament d’una gran maniobra diplomàtica per a desplaçar de l’imperi d’Orient la influència genovesa i substituir-la per la pisanocatalana Tanmateix, quan Eudòxia arribà a Montpeller el 1174, el comte Ramon Berenguer ja s’havia casat Després d’uns quants anys d’espera a Montpeller, acceptà de casar-se amb Guillem VIII de Montpeller 1179 Fou repudiada, però, per la seva infidelitat era…
Timgad
Ciutat
Nom modern de l’antiga ciutat de Thamugadi, a la Numídia (Algèria), al peu de l’Aurès, al S de Constantina.
Fou fundada per Trajà l’any 100 dC Colonia Traiana Marciana Thamugadi Al s IV esdevingué centre dels donatistes Destruïda poc temps després de l’època bizantina, fou ignorada fins a les excavacions del s XIX Hom ha pogut descobrir les ruïnes de la ciutat, amb els carrers, dividits en illes quadrades de cases, el fòrum a la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus , el teatre, molt ben conservat, la biblioteca, el mercat, etc Fora del recinte de la ciutat hom ha trobat alguns santuaris pagans de l’època cristiana, hom hi ha trobat algunes esglésies i, sobretot, la catedral donatista…
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort bizantina…
Ciril Lukaris
Cristianisme
Teòleg grec.
Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…
Francisco López Estrada
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellana.
Catedràtic de llengua i literatura castellana de la Universitat de Sevilla A més de diverses edicions crítiques Viaje a Tamorlán, de Ruy González de Clavijo, 1943 La Diana , de Jde Montemayor, 1948, antologies de clàssics castellans de l’Edat del barroc, i de molts articles sobre novella pastoral i bizantina, publicà Introducción a la literatura medieval española 1953, Métrica española del siglo XX 1969, Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro 1972, Los libros de pastores en la literatura española 1974, Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machacho 1977, …
Egon Wellesz
Música
Musicòleg i compositor austríac.
Fou deixeble de Schönberg Professor a Viena des del 1929, el 1939 es traslladà a la Gran Bretanya i el 1945 fou nomenat professor a Oxford Compongué 9 simfonies 1945-71, algunes òperes, ballets i música de cambra i per a orquestra El seu nom, però, va lligat sobretot al camp de la musicologia bizantina Escriví Byzantinische Musik 1927, Trésor de musique byzantine 1936, Eastern Elements in Western Chants 1947, A History of Byzantine Music and Hymnography 1949, etc Fou un dels fundadors i directors dels Monumenta Musicae Byzantinae , en els quals publicà Die Hymnen des Sticherarium…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina