Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
cogeneració

Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els…
evaporador
Química
Aparell emprat en la concentració de solucions per evaporació del dissolvent.
Fonamentalment té l’estructura d’un bescanviador de calor, tubular o amb camisa de vapor Malgrat que en alguns casos la cambra d’evaporació és separada del recinte de calefacció, en uns altres la calefacció i l’evaporació són efectuades en el mateix lloc Per a les substàncies tèrmicament inestables hom empra els evaporadors de pellícula agitada , en els quals hom distribueix el líquid per la superfície de calefacció mitjançant un agitador a fi d’augmentar la transmissió de calor i obtenir una major evaporació amb un petit augment de temperatura i un reduït temps de…
hidrotermal
Geologia
Dit dels aqüífers que emmagatzemen aigua calenta.
Els aqüífers profunds poden ésser escalfats pel gradient tèrmic de l’escorça terrestre, o grau geotèrmic La velocitat de l’aigua dels aqüífers, especialment els saturats, és molt lenta, la qual cosa contribueix a un escalfament més gran pel gradient tèrmic Els aqüífers pròxims a zones amb activitat volcànica recent poden adquirir temperatura a partir de les roques ígnies, que encara conserven calor aquests aqüífers poden no ésser profunds Les falles, a causa de l’intens fregament a què sotmeten les roques sobre les quals actuen, generen calor, que pot elevar la…
encapsulació
Electrònica i informàtica
Operació consistent a revestir els circuits integrats i llurs connexions externes per tal de protegir-los de l’exterior.
La selecció d’una determinada encapsulació depèn de la mida del circuit, del nombre de connexions, de la dissipació de calor i de l’ambient extern on ha de treballar el circuit Hi ha tres tipus bàsics d’encapsulacions, la metàllica, la ceràmica i la plàstica, la funció més important de les quals és de prevenir que la temperatura interna del circuit no assoleixi nivells que el facin inoperant Per a un transistor bipolar típic, aquesta temperatura és aproximadament d’uns 350°C L’encapsulació metàllica presenta una millor transferència de calor, però és més cara Per a…
relació de Bowen
Física
Meteorologia
Quocient entre els fluxos de calor sensible i de calor latent emesos per una superfície.
Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts
fusió
Física
Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.
En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la…
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui…
àcid pantotènic
Alimentació
Química
Medicina
Component del complex vitamínic B.
És el factor antidermatític del pollastre i alhora un factor de creixement de llevats i bacteris És component del coenzim A i com a tal intervé en el procés metabòlic dels hidrats de carboni també és necessari per a la biosíntesi d’àcids grassos, esterols i hormones esteroides És un líquid oliós groc, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Presenta una rotació específica α 2 5 D = +375 aigua És estable a la calor humida i es destrueix per l’acció de la calor seca Hom l’obté industrialment a partir de l’àcid 2,4-dihidroxi-3,3-dimetilbutíric i de la β-alanina…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia…
vaporització
Física
Pas de l’estat líquid a l’estat gasós.
Semblantment a la fusió, en augmentar per temperatura l’energia cinètica de les molècules que formen una substància o per descompressió la distància entre elles es produeix el canvi d’agregació de la matèria que fa passar de l’estat líquid al gasós Segons les condicions en què té lloc la vaporització d’un líquid aquesta s’anomena evaporació o ebullició en el primer cas es manifesta en la superfície del líquid a qualsevol temperatura, i en el segon en tota la massa i a temperatura constant tensió de vapor Hom anomena calor de vaporització la calor necessària per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina