Resultats de la cerca

Educat pels germans de la vida comuna germà 1 7 i relacionat amb els ambients de la Devotio Moderna , ingressà a l’orde de canonges regulars d’Agnietenberg, de la congregació de Windesheim 1399, on fou ordenat de sacerdot 1413 i del qual fou dues vegades sotsprior 1425 i 1448 Autor de diversos escrits hagiogràfics, ascètics i d’espiritualitat Libellus spiritualis exercitii, Soliloquium animae, Hortulus rosarum , etc, la seva obra principal, bé que atribuïda a d’altres, és la Imitació de Crist

Aquesta capella es trobada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà nom a un mas i al molí de Sant Llorenç El nom de Boada es perdé fa segles Aquesta capella l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert i el seu germà Ramon Guibert Es tractava d’un bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la guerra civil

Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia

La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada La devoció popular a la imatge una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al s XV l’actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès Resten només ruïnes

De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93

Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…

La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill Pere, malalt,…

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…

El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022