La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X; llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens. Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan. Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra. L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill Pere, malalt, la vila de Besians amb els termes i els drets públics; la donació, però, seria efectiva quan pogués bescanviar la vila amb el comte de Pallars Jussà, que probablement va rebre en permuta Lluçars (1131). Garcia II Garcés de Grostan figura el 1124 com a senyor de Besians. El 1137 el rei Ramir II confirmà la donació de la vila de Besians a Sant Vicenç de Roda.
Tanmateix, els canonges de Roda no degueren recuperar plenament la jurisdicció de Besians fins el 1272, en què el senescal Ramon de Montcada concedí a Sant Vicenç de Roda la vila de Besians. El 1298 els castells de Perarrua i de Besians eren en poder de Jaume II, qui poc després traspassaria aquest darrer castell als canonges de Roda. Així, el 1308 el capítol de Roda va poder infeudar el castell i vila de Besians al noble Pere Sirvent. Se sap que l’any 1323 el prior Bernat d’Avellana va esmerçar més de 12 000 sous per la compra al noble Pere de Santvicenç, de Raons, del feu del monestir que aquest tenia a Besians. Des d’aleshores i fins al segle XIX, Besians va pertànyer al domini jurisdiccional del priorat de Roda.
Les possibles ruïnes del castell de Besians són al costat de l’església de Sant Joan de Besians, al cim d’un serrat a l’oest del poble actual.