Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
Nicolás Maduro Moros

Nicolás Maduro Moros
© Gobierno Bolivariano de Venezuela
Política
Polític veneçolà.
Treballador i sindicalista en el transport públic de Caracas, el 1992 entrà en contacte amb Hugo Chávez , del qual es convertí en un fidel aliat S’implicà activament en la campanya pera l’aixecament de la seva condemna després del cop d’estat fallit d’aquest any Alliberat el 1994, Chávez aconseguí la presidència el 1998, i l’any següent Maduro fou diputat en les eleccions a l’Assemblea Constituent, i el 2000 a l’Assemblea Nacional, del qual el 2005 fou nomenat portaveu Ministre d’Afers Estrangers 2006, en aconseguir el tercer mandat presidencial octubre del 2012, Chávez nomenà Maduro…
Tuvalu 2010
Estat
Al mes de setembre, es van escollir els 15 escons del Parlament unicameral, al qual els aspirants es presentaven a títol individual perquè no hi havia partits polítics, i dues terceres parts dels candidats hi van mantenir el seu escó El governador general, Iakopa Italeli Taeia, va nomenar per segona vegada com a primer ministre Maatia Toafa, succeint en el càrrec Apisai Ielemia, que, el 2006, havia estat precisament el seu successor i que, ara, esdevenia president del Parlament El nou Govern va entrar en funcionament al final de mes, amb el carismàtic Enele Sopaga a la cartera d’…
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…
Joschka Fischer
Política
Nom amb el qual és conegut el polític alemany Joseph Martin Fischer.
Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…
Pere Rahola i Molinas
Història
Política
Polític.
Advocat, es doctorà a París en ciències polítiques i econòmiques Milità des de jove a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor 1905, diputat per Barcelona 1914 i 1918-23 i senador 1916-18 Durant la Primera Guerra Mundial creà una societat d’amics de França i participà activament en la campanya de formació de batallons de voluntaris catalans pro aliats L’any 1923 el govern francès li concedí la Légion d’Honneur Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i l’any 1924 dimití la presidència de l’Ateneu Barcelonès en solidaritat amb l’Ateneu de Madrid Processat dos cops durant la…
Zhou Enlai
Història
Política
Polític xinès.
El 1918 participà en les manifestacions contra el govern i fou empresonat Dos anys després 1920 anà a París a estudiar, i hi creà el primer cos juvenil del partit comunista xinès Visità Anglaterra i Alemanya El 1924 fou nomenat director d’entrenament polític a l’acadèmia militar de Whampoa Com a membre del Guomindang, fou designat 1926 cap del primer exèrcit de Chiang Kai-shek Organitzà i dirigí la insurrecció de Xangai condemnat a mort, se n'escapà, i treballà en la clandestinitat El 1931 fou nomenat ajudant de Chuteh, i contribuí a la reconciliació de Mao amb els caps del partit comunista…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del…
Knut Agathon Wallenberg
Economia
Història
Política
Economista i polític suec.
Pertanyent a la família Wallenberg, una de les més influents de Suècia des del segle XVIII, era fill del polític, empresari i financer Andre Oscar Wallenberg Linköping, 19 de novembre de 1816 – Estocolm, 12 de gener de 1886, fundador de l’Enskilda Bank SEB, una de les principals entitats de Suècia, del qual Knut fou nomenat 1874 director i posteriorment 1886-1911 gerent Ocupà la cartera d’Afers Estrangers 1914-17 de Suècia i posteriorment diversos càrrecs econòmics i polítics, i fou un dels fundadors de l’Escola Superior de Comerç d’Estocolm L’any 1917, juntament amb la seva dona…
Banca March SA
Entitat bancària constituïda a Palma l’any 1946 com a successora de la Banca March, fundada per Joan March i Ordinas
i establerta el 1926.
És l’instrument financer de la família March, que el controla, al costat de la seva cartera de valors industrials —Uralita, Cementos Alba, Epyr, Simago, etc— Tingué un fort creixement durant els anys seixanta i setanta, en què obrí oficines a la península Ibèrica El 1980 s’adjudicà el Banco de Asturias per compra al Fondo de Garantía de Depósitos, i el 1983 el Banc de Girona, del Grup Banca Catalana, amb la mateixa procedència A la primeria del 1985 arribà a un acord amb el National Westminster, primer grup bancari britànic es constituí el Banc Natwest March prenent com a base el…
Togo 2013
Estat
En les eleccions legislatives, celebrades el 25 de juliol després de tres ajornaments, el partit del president Faure Gnassingbé, la Unió per la República UNIR, va obtenir la majoria absoluta en aconseguir 62 dels 91 escons en joc Els opositors Collectiu Salvem Togo i la coalició Arc de Sant de Martí en van obtenir 19 i 6, respectivament Una altra formació, aliada del Govern, la Unió de Forces del Canvi, es va quedar en tres parlamentaris El resultat, discutit per una oposició que va denunciar que s’havia comès frau en contra seu, va enfortir el president Gnassingbé, en el poder des del 2005…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina