Resultats de la cerca
Es mostren 447 resultats
síndrome psicomotriu
Patologia humana
Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor.
Entre els fenòmens patològics de l’activitat psicomotriu es destaquen, en la infància, els corresponents a estats deficitaris orgànics, de tipus cerebral o endocrí retard mental, idiòcia, cretinisme, mongolisme o a debilitat psicomotriu, sovint associada a deficiències intellectuals infantilisme motor, asinergia motriu i mental, pobresa de llenguatge, manca de personalitat, etc
Funcions cerebrals
Fisiologia humana
El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es…
Wilder Graves Penfield
Medicina
Neuròleg canadenc d’origen nord-americà.
Fou deixeble de Sherrington, i després metge i professor al Neurological Institute de Montreal Realitzà valuoses investigacions sobre neurocitologia, determinà la relació existent entre certes àrees de l’escorça cerebral i algunes funcions intellectuals i ideà, juntament amb Otfried Foerster 1873-1941, un mètode per a tractar quirúrgicament formes d’epilèpsia localitzada
Joan Antúnez i Tranque
Altres esports
Àrbitre de boccia.
Membre de la Federació Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals i de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral, fou responsable dels àrbitres de boccia d’Espanya a mitjan 2005 Tècnic de boccia i inventor del marcador de camps pringle , també ha participat en ponències sobre el reglament de la boccia
formació reticular
Anatomia
Conjunt de neurones del tronc encefàlic que uneixen la medul·la i el bulb raquidi.
Permet l’activació de l’escorça cerebral intervenint en els processos de regulació del cicle son-vigília, d’estats d’alerta i de consciència El seu funcionament pot ésser afectat per diversos trastorns neurològics que provoquin la desconnexió de les fibres que el formen, com per exemple, en el cas d’un traumatisme cranioencefàlic
Homo habilis
Paleontologia
Espècie del gènere Homo que visqué fa aproximadament de 2,3 a 1,4 milions d’anys.
L’espècie fou descoberta i descrita per Mary Leakey i Louis Leakey , que trobaren el fòssil a Tanzània, entre 1962 i 1964 Sembla ésser l’avantpassat directe de l’home actual, tenia una capacitat cerebral de 657 cm 3 , un peu semblant al de l' Homo sapiens i sabia treballar la pedra per totes dues cares
Traumatisme crànio-encefàlic
Patologia humana
Definició S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives Causes i freqüència Un TCE pot ésser provocat per qualsevol accident en què s’esdevingui un traumatisme al cap Això no obstant, però, la majoria dels casos són deguts als accidents de trànsit Hom calcula que en un 60% dels accidents d’aquesta…
síndrome talàmica
Patologia humana
Quadre de les vies talàmiques de sensibilitat somàtica que presenta sobretot trastorns de tipus àlgic amb distribució hemilateral.
Les àlgies són l’element més característic de la síndrome Aquests dolors són espontanis, violents i amb forta repercussió emocional El quadre sensitiu és acompanyat a vegades per hemiplegia sovint regressiva i certs moviments coreicoatetòsics La síndrome té sovint un origen vascular, a causa de l’oclusió del pedicle talamicogeniculat de l’artèria cerebral posterior Fou descrita per Dejerine i Roussy
hidrocefàlia
Patologia humana
Augment de la quantitat del líquid cefalorraquidi a l’interior dels ventricles cerebrals.
Quan és deguda a una obstrucció de la circulació del líquid es produeix la hidrocefàlia hipertensiva , que en els nadons determina un creixement anormalment gran del cap, i en els adults dóna un quadre d’hipertensió endocranial Si no hi ha obstrucció, la hidrocefàlia és normotensiva i s’acompanya de dilatació dels ventricles i d’atròfia cerebral que pot menar a la demència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina