Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
Francesc Marco i Díaz-Pintado
Escultura
Escultor.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950 Los sucesos de La Granja 1953 Cortes de Cádiz 1982 Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos 2005, entre d'…
Vaticà 2010
Estat
El Vaticà va haver de carregar amb el creixement exponencial, arreu del món, de denúncies i investigacions judicials arran dels casos d’abusos sexuals a menors en el si de l’Església catòlica, fins al punt que el Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar la sollicitud d’immunitat davant les reclamacions civils que se suscitin per aquests casos D’altra banda, Joseph Ratzinger va viatjar a diversos indrets del món, on va fer algunes declaracions provocadores, com ara catalogar de laïcisme agressiu la política religiosa del Govern espanyol durant la seva visita a Santiago de Compostella
Radu Aldulescu
Música
Violoncel·lista i compositor romanès.
Estudià al Conservatori de Bucarest i debutà a la ràdio de la mateixa ciutat el 1941 A partir d’aleshores desenvolupà la seva carrera com a solista i com a membre integrant de formacions com l’Orquestra Filharmònica George Enescu de Bucarest 1950-64 o l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Establert des del 1969 a Itàlia, destacà igualment en el terreny de la música de cambra com a membre del Trio Roma 1972, amb els violinistes Salvatore Accardo i Luigi Bianchi Fou professor als conservatoris de Bucarest i París i feu cursos de perfeccionament a Santiago de Compostella Galícia
Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos treballs,…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el…
Oscar Ghiglia
Música
Guitarrista italià.
Començà els seus estudis musicals de forma autodidàctica Més tard s’inscriví a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on es diplomà l’any 1962 Del 1958 al 1963 estudià amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i a Santiago de Compostella Debutà a la ciutat de Spoleto i obtingué un primer premi al Concurs Internacional de Guitarra de l’ORTF El 1964 fou assistent d’Andrés Segovia als cursos d’estiu de Berkeley Ha fet nombroses gires de concert per Europa i els Estats Units, país on debutà l’any 1966 Ha collaborat sovint amb artistes com Victòria dels Àngels i JeanPierre Rampal i…
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Doctor en filosofia i lletres, ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra 1955-60 A més d’obres de contingut religiós, escriví nombrosos articles i llibres de temàtica històrica Entre aquests últims cal destacar La crisis política del Antiguo Régimen en España 1950 Los sucesos de la Granja 1953, amb el qual obtingué el premi Lluís Vives El proceso de la convocatoria a Cortes, 1808-1810 1982 Las Cortes de Cádiz Informes oficiales sobre cortes Baleares, Valencia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina