Resultats de la cerca

Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que coneixem per un únic esment de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins on s esmenta, entre els béns atorgats al monestir, l’“ ecclesiam Sancti Genesii qui est in comitatu Paliarensi, in valle Siarbi ”

Consisteix sovint, generalment en un nom o bé en una frase posada per algú, generalment amb intenció exhibicionista Per llur antiguitat i com a document de la parla i la cultura populars, són importants els graffiti trobats a Pompeia també són d’interès els posats en ares d’altar amb motiu de llur consagració

De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns

Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents

L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres” L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la…

El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’ Erross L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315 L’edifici…

Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet

Església avui desapareguda, que es trobava al despoblat de les Ferreres, a la dreta del Torrent del Grau de l’Ós, no gaire lluny de Sant Grau d’Urús Fou una església que depengué de la parròquia de Sant Climent d’Urús, segons consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1037

És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell

L’antic lloc de Barguja, ara reduït a una masia, apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva església, dedicada a sant Vicenç, fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i és inclosa en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat de la Cerdanya