Resultats de la cerca

Ha presentat els muntatges Via 1987, Shuei 1988, Solos, Custodio mío 1990, Gárgolas, Pi 1992, Isla-Mujer 1993 i Sangre 1994

Ha presentat les coreografies The Lorry 1984, Eliminación, U 1985, Ens 1987, Solo 1989, Rapta 1990, Uadi 1992, Iris 1994, Regina Mater 1995 i Atman 1997

Debutà el 1938 com a ballarí i aviat es dedicà a la coreografia El 1944 assolí un gran èxit amb el seu primer ballet, Fancy Free , producció que l’acredità com un dels principals coreògrafs de Broadway Del 1949 al 1990 dirigí la companyia New York City Ballet Conreà un estil eclèctic amb el qual escenificà nombrosos ballets i musicals, entre els quals Interplay 1945, Pied Piper 1951, Fanfare 1953 i Dances at a Gathering 1969 Adaptà amb gran èxit algunes de les seves produccions per al cinema, com West Side Story 1957 pellícula 1960, que guanyà 11 Oscar el 1961, un dels quals a la millor…

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…

Actuà amb els Ballets Russos de Diaghilev i els Ballets Russos de Montecarlo El 1934 s’installà a Nova York, on creà la School of American Ballet, i esdevingué animador de companyies tan importants com l’American Ballet El 1949 fundà el New York City Ballet, el qual també dirigí L’estil de les seves coreografies es caracteritzà, d’una banda, per una utilització racional de la música, que li proporcionava un resultat plenament harmoniós, i, de l’altra, per la gran puresa lineal de les formes corporals Entre les seves creacions, cal destacar Concerto Barocco 1940, sobre un tema de JS Bach, El…

Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…

En la dansa, és el cos qui parla La dansa és un llenguatge comparable fins i tot al “llenguatge verbal” de l’escriptor i del poeta D’altra banda, com afirma el gran coreògraf i ballarí francès Maurice Béjart, “la dansa és una de les rares activitats humanes en què l’home s’implica en la seva totalitat cos, cor i esperit… Per a un nen, ballar és tan important com parlar, comptar o aprendre geografia Per al nen que neix ballador és essencial no desaprendre aquest llenguatge per la influència d’una educació repressiva i frustrant” De quina manera parla el cos en la dansa La cultura occidental ha…

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…