Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
targeta intel·ligent
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’aspecte i mida d’una targeta de crèdit, o fins i tot més petit, que conté memòria no volàtil i que de vegades té també certa capacitat de procés que li permet implementar algorismes criptogràfics per tal d’accedir a les dades que conté.
És utilitzada conjuntament amb un lector especial que permet llegir-ne o canviar-ne les dades La comunicació entre la targeta i el lector es pot fer a través d’uns contactes de la targeta o bé per radiofreqüència Les dimensions físiques d’aquestes targetes, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats pels estàndards corresponents Entre les seves aplicacions destaquen els SIM per a telèfons mòbils, els controls d’accés, les targetes de crèdit, les targetes d’autorització per a accedir a serveis com la televisió de pagament, els…
titulització
Economia
Tècnica de l’economia bancària, per la qual un crèdit concedit és incorporat a un títol negociable, a fi de permetre’n la mobilització de recursos, o sigui la seva conversió en liquiditat (amb reestructuració del balanç, d’actiu i passiu).
Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia que en feien…
creditor | creditora
transmissió de crèdits
Economia
Dret mercantil
Cessió de crèdits incorporats o no a un document a l’ordre o al portador.
El cedent respon de la legitimitat del crèdit, però no de la solvència del deutor En el cas de no ésser incorporat al document, el crèdit pot ésser transmès sense el consentiment del deutor
descobert
Economia
Situació que resulta de l’existència de saldos deutors en el compte corrent bancari.
El sistema financer espanyol no accepta el descobert com a sistema de crèdit i el considera sempre com a situació provisional Els interessos que implica el descobert són molt superiors als de les operacions de crèdit regulades
Després de la Febre d'Or
Presentació La Febre d’Or s’acaba sobtadament l’1 de gener de 1882, quan la baixa de la borsa francesa comporta la baixa de la borsa barcelonina, refreda els ànims, liquida l’especulació i crea els primers conflictes als inversionistes Uns conflictes fàcils de seguir a través de la història dels nombrosos bancs creats durant el 1881 L’any 1882 no es crea ni un sol banc En canvi, el 1883 se’n constitueixen quatre més a Catalunya Però són quatre casos ben especials, que no tenen cap relació amb els anteriors Tampoc la seva importància és notable Però es van constituir i la seva sola existència…
llegat
Dret civil
Disposició per causa de mort que implica una adquisició de béns a títol particular, a diferència de la institució d’hereu, que suposa successió a títol universal.
La persona afavorida amb un llegat és anomenada legatari Els tipus principals de llegat són el llegat de domini , que atribueix immediatament al legatari la propietat dels béns o drets reals o de crèdit determinats i propis del testador, i el llegat de crèdit , que imposa al gravat d’efectuar una determinada prestació a favor del legatari
provisió de fons
Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al seu venciment.
Quan la lletra és instrument de crèdit, la provisió es configura com el crèdit que té el lliurador enfront del lliurat Una vegada feta la provisió i acceptada una lletra pel lliurat, la seva obligació és incondicional, sigui qui sigui l’últim tenidor Les afirmacions relatives a la provisió de fons també són vàlides per al xec
actiu | activa
L’Estat espanyol obligat a pagar 1.350 milions als bancs pel Castor
El Tribunal Suprem obliga l’Estat espanyol a retornar el crèdit pel tancament del magatzem de gas Castor Després del tancament 2014, l’Estat va voler retornar el crèdit que havia demanat als bancs Santander, CaixaBank i Bankia per indemnitzar la constructora ACS a través de la factura del gas, cosa que el Tribunal Constitucional va rebutjar El 2018, els tres bancs van reclamar sense èxit els diners al govern espanyol, i finalment, al Tribunal Suprem, que els dona la raó