Resultats de la cerca

El 1913 realitzà Det hemmelighedsfulde X ‘L’invisible X’, precedent de James Bond La seva obra cabdal, bàsica en el gènere, és Häxan ‘La bruixeria a través del temps’, 1920-22 El 1924 es traslladà a Alemanya, i el 1926, a Hollywood, on realitzà una sèrie terrorífica no mancada d’humor El 1930 tornà a Dinamarca, on filmà tres “cròniques familiars”

De família noble, entrà als franciscans a Fano 1238 Fugí de Parma durant el setge de Frederic II 1247 cap a Lió, on entrà en contacte amb el joaquimisme dels espirituals De les diverses cròniques que escriví, només se n'ha conservada una, el Chronicon , i encara mutilada, que constitueix una de les fonts històriques més interessants del s XIII

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya, en fou el president 1939-43 També presidí la Delegació Catalana de la Federación Española de Montañismo des del 1951 Entre les seves publicacions destaquen Primera ayuda en accidente de montaña y esquí 1952 i Cròniques de tot el món 1986 Rebé la Medalla al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1965

Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell

Estudià a París i a Anglaterra i ingressà a la carrera diplomàtica Escriví poemes Lampes à Arc , 1920, però es decantà vers la novella Ouvert la nuit , 1922 Fermé la nuit , 1923, evocant un món cosmopolita Amb Lewis et Irène 1924 aconseguí un dels seus èxits més notables També escriví llibres d’impressions de viatges i de reculls de cròniques Bucarest , 1935 Majorque , 1963

Seguidor del surrealisme, conreava una poesia que vacillava entre el grotesc, la irreverència i el llenguatge intellectual, i emprava sovint l’argot i l’idioma popular Des de Tempo de fantasmas 1951 fins a Uma coisa em forma de assim 1980, publicà deu llibres, entre els quals un de cròniques As andorinhas não têm restaurante 1970 El 1982 publicà les seves Poesias Completas 1951-1981

Les glomerulonefritis constitueixen un grup de trastorns renals caracteritzats pel fet que ocasionen una alteració als glomèruls renals, transitòria o permanent, que pot originar diversos trastorns de la funció renal Cal adreçar-se al metge sempre que hi hagi un enfosquiment del color de l’orina perquè, entre d’altres causes, podria ésser degut a l’eliminació de sang amb la micció, o hematúria, que és el símptoma principal de la majoria de les glomerulonefritis Les glomerulonefritis es produeixen generalment pel fet que, als glomèruls renals, s’hi dipositen immunocomplexos, unes substàncies…

Apareixen sensacions paràsites, com allucinacions psicosensorials, visuals, cinestèsiques, tàctils, gustatòries Es produeix un triple automatisme motor, ideacional i ideoverbal, amb sensacions cinestèsiques, moviments involuntaris, jocs sillàbics, etc, i un desdoblament mecànic del pensament, amb fenòmenns de repetició del procés pensant veus que l’anuncien o el comenten L’automatisme mental constitueix el nus de les psicosis delirants i allucinatòries cròniques, bé que es pot presentar en d’altres situacions

Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39

Pertangué al grup de la “Nouvelle Revue Française” El barri llatí li inspirà cròniques ciutadanes plenes d’imaginació i d’una poesia que ultrapassa la realitat quotidiana Les seves poesies Tancrède, 1894 Poèmes, 1912 i les seves proses poètiques Le piéton de Paris, 1939, relacionades amb el simbolisme de Verlaine i les aventures oníriques dels surrealistes, són, però, molt lúcides La seva tècnica segueix la tradició de la poesia romàntica