Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Llàtzer Escarceller
Cinematografia
Teatre
Actor.
Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna…
Álvaro Colom Caballeros
Política
Polític guatemalenc.
Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita contra les…
Thomas Crombie Schelling

Thomas Crombie Schelling
(CC BY 2.0) New America
Economia
Economista nord-americà.
El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard En 1948-53 treballà en el pla Marshall Fou professor de les universitats de Yale 1953-58 i a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard 1958-1990 Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict 1960, en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la incertesa d’…
Felip III de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1419-67).
Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de…
Codicia
Cinematografia
Pel·lícula del 1918; ficció de dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfred Fontanals INTERPRETACIÓ Blanca Valoris la marquesa, Lola Paris Turquesa, María Álvarez de Burgos Rosalinda, Carmen Rodríguez Sra Tobiche, Baltasar Banquells Pistolo, Ramon Quadreny el príncep Alfons, Julián de la Cantera Zafir ESTRENA Barcelona, 11-12101918 Sinopsi Una marquesa posseïda per la cobdícia, mitjançant un crim, suplanta un nen per un altre Passades moltes aventures, s’aclareix el cas Producció Primer treball del director…
Francesco Rosi

Francesco Rosi, a l'esquerra, en un fotograma de la pel·lícula Cadaveri eccellenti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar, I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento…
Miquel Fañanàs i Serrallonga
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986, Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000, El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona, Morts de fama 2008, Mort…
Ramon Planes i Izabal
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de L’Amic de les Arts Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971, Crim al carrer Tuset 1973 i La filla del pintor 1976 Pel…
,
Jaume Reixach i Felipe
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 8 de juliol de 1962 Director rector del Collegi Diocesà del Collell 1970-87, on des del 1964 desenvolupà diverses responsabilitats, i rector de Sant Martí de Riells des del 1997 i de Viabrea 2007-11 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor a l’Institut Vicens Vives de Girona Collaborà habitualment al programa Signes dels temps , als diaris Avui , El Punt i La Vanguardia , a revistes com Foc Nou , El Ciervo o Recull i a la ràdio Publicà Funció de titelles per a gent gran premi Recull de…
Namíbia 2015
Estat
El Govern alemany va reconèixer, per primera vegada, que havia comès genocidi contra els pobles herero i nama fa cent anys durant l’ocupació de Namíbia "La guerra d’extermini duta a terme a Namíbia entre el 1904 i el 1908 va ser un crim de guerra i un genocidi", deia el comunicat del Govern alemany, difós al juliol durant la visita a Berlín d’una delegació de supervivents hereros i names Davant la resistència dels dos pobles a l’ocupació, el kàiser Guillem II va enviar-hi el general Lothar von Trotha, el qual va aplicar una política d’extermini Vernichtungsbefehl i terra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina