Resultats de la cerca
Es mostren 981 resultats
formant
Música
Cadascun dels fragments de música dels quals l’intèrpret, per voluntat de l’autor, té la facultat d’escollir l’ordre d’interpretació així com el nombre de repeticions; fins i tot, si no s’indica el contrari, pot deixar de tocar-ne algun.
L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres ordres com per…
chiavette
Música
Grup de claus que formaven part del sistema d’escriptura vocal dels segles XVI i XVII.
Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això
centum
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, de la qual constitueixen el grup occidental.
En formen part el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec, l’hitita Per oposició al grup oriental o satem indoirànic, eslau, bàltic, armeni, albanès, presenten com a característica dialectal la conservació del caràcter oclusiu dels fonemes guturals i, en alguns casos, també dels labiovelars Aquesta distinció ve de la doble forma sortida del mot indoeuropeu * kmtom ‘cent’ en llatí centum , mot que dóna nom al grup occidental, i en avèstic satem , mot que designa el grup oriental Amb tot, la importància d’aquest criteri de classificació sembla excessiva es tracta d’una…
Ferran Alsina i Parellada
Economia
Fabricant i economista.
Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i econòmica Autor de …
classificació
![](/sites/default/files/media/FOTO/77040.jpg)
Fonemes alfabètics
©
Distribució d’un conjunt d’objectes en un cert nombre de classes, coordinades o subordinades, segons un criteri determinat.
S'anomena artificial si hom la fa arbitràriament, en funció d’un objectiu particular, i natural , si és feta segons uns trets comuns científicament descoberts per exemple, la classificació de les plantes feta pel botànic, o la que hom fa assenyalant les espècies compreses en el gènere, les subespècies en les espècies, etc Fonemes consonàntics ©
Leopold Heinrich Herzogenberg
Música
Compositor austríac.
Inicialment estudià filosofia i dret, però l’any 1862 s’orientà cap a l’estudi de la composició amb Otto Dessoff, a Viena El 1874 fundà la Societat Bach de Leipzig, amb JAP Spitta, i l’any següent esdevingué professor de composició a la Hochschule de Berlín Herzogenberg fou un compositor dotat, però, sota l’aclaparadora influència de Brahms, amb qui havia fet amistat durant els seus estudis a Viena, no pogué desenvolupar un llenguatge personal L’any 1868 es casà amb Elisabeth von Stockhausen 1847-1892, pianista i una de les millors amigues de Brahms, que confià sempre molt en el seu …
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals creença Els…
El Govern espanyol reclama l’IVA de les subvencions a entitats culturals catalanes i a la CCMA
El Ministeri d’Hisenda espanyol reclama l’IVA de les subvencions des del 2015 al Festival Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Teatre Lliure i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals La reclamació és fruit, segons el Ministeri, d’un canvi de criteri en l’aplicació de la llei Les entitats afectades es mostren contràries a la mesura, creuen que compromet greument la seva viabilitat i anuncien recursos en contra En particular, la CCMA ha de retornar 167,4 milions d’euros a l’Estat espanyol, malgrat la gran retallada en la despesa de…
suposició
Lògica
Propietat d’un nom, un terme, etc, en virtut de la qual aquests responen a un o més significats.
Hom distingeix entre diversos tipus de suposicions segons el criteri de significació que hom adopti Entre algunes de les suposicions més comentades hom pot esmentar la suposició discreta , en la qual el terme afecta un nom propi, la suposició material , que consisteix en l’ús d’un terme referit a ell mateix com a tal i no respecte a l’entitat que designa, la suposició comuna , en la qual un terme pot aplicar-se a diversos individus de la mateixa classe, i la suposició natural , que és la suposició comuna aplicada a tots els individus de la mateixa classe L’estudi de la suposició…
L’Escena Catalana
Periodisme
Periòdic setmanal fundat el 1908 i destinat a la publicació de texts dramàtics.
Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’"El Teatre Català” Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina