Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
roentgeni
Química
Element químic de nombre atòmic 111.
Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels…
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a Vic, on…
Maria Reining
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1931 debutà a la Staatsoper Posteriorment actuà a Darmstadt 1933-35 i el 1936 passà a Munic L’any següent tornà a la Staatsoper vienesa, on romangué fins el 1958 Entre el 1937 i el 1941 actuà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà papers d’òperes de R Wagner, CM von Weber, WA Mozart i R Strauss Destacà especialment en el paper de Mariscala El cavaller de la rosa , que representà entre el 1949 i el 1953 La seva carrera internacional la dugué al Covent Garden de Londres 1938 i a les òperes de Chicago 1938 i París 1949, a més de…
Alicia Urreta Arroyo
Música
Compositora i pianista mexicana.
El 1948 començà els estudis de piano amb J Amparán, i el 1952 ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià harmonia amb R Halfter Posteriorment perfeccionà el piano amb A Brendel i A de Larrocha i cursà acústica i música electrònica a la Schola Cantorum de París El 1957 esdevingué pianista titular de l’Orquestra Simfònica Nacional i professora d’acústica a l’Instituto Politécnico Nacional Compongué obres que mostren un domini de les tècniques d’avantguarda provinents de Darmstadt, com el control dels procediments aleatoris que especifiquen durades exactes, dinàmiques…
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha…
Heinz Rehfuss
Música
Baix baríton suís naturalitzat nord-americà.
Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart, Boris Godunov M…
Quartet LaSalle
Música
Quartet de corda nord-americà.
Fundat el 1946 a Cincinnati, és integrat per Walter Levin i Henry Meyer violins, Peter Kamnitzer viola i Jack Kirstein violoncel Tots els seus membres, estudiants de la Juilliard School, obtingueren el diploma superior de quartet 1949, títol establert a petició seva Fou quartet resident del Colorado College 1949-53 i, després, de la Universitat de Cincinnati, centre aquest darrer on duu a terme una sèrie anual de concerts i també alguns cursos La seva activitat inclou gires internacionals i actuacions convidat als festivals més prestigiosos d’Europa, com ara els d’Edimburg, Darmstadt…
Michel Tabachnik
Música
Director d’orquestra i compositor suís.
Estudià a Ginebra i, decidit a dedicar-se a la composició, al principi dels anys seixanta amplià la seva formació acudint als cursos de K Stockhausen, P Boulez i H Pousseur a Darmstadt i Basilea S’inicià en la direcció animat per I Markevitch, i fou assistent de P Boulez i director, convidat per H von Karajan, de l’Orquestra Filharmònica de Berlín Ben aviat arribà a ser un dels directors més destacats de la seva generació, tot i que mai no ha abandonat la seva dedicació a la composició Al mes d’abril del 2001 fou processat, i després absolt, pel Tribunal Correccional de Grenoble…
Cheryl Studer
Música
Soprano nord-americana.
Començà a estudiar cant a 12 anys i el 1978 guanyà el concurs de joves cantants del Metropolitan Opera House de Nova York Continuà els seus estudis a l’Acadèmia de Música Viena, i s’orientà primer cap al món del lied i el concert El 1981 inicià la carrera operística a Darmstadt, Munic i a l’Òpera Alemanya de Berlín El 1985 assolí fama internacional en debutar al Festival de Bayreuth amb Tannhäuser , de Wagner, sota la direcció de Giuseppe Sinopoli El 1987 debutà a la Scala de Milà amb el Rèquiem Verdi, amb Luciano Pavarotti i Riccardo Muti Ha cantat en els principals teatres del…
Confederació d’Alemanya del Nord
Història
Unió dels estats alemanys septentrionals (1867-71), que substituí la Confederació Germànica arran de la derrota d’Àustria per Prússia a la batalla de Sadová(1866).
La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina